La Casa Palau del Temple

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

L’Ordre del Temple, els templers, fou fundat l’any 1118, i ràpidament va créixer en membres i  possessions; i així dons ja trobem que l’any 1131 reben una donació al Vallès, i rebé els anys posteriors importants donacions de finques rústiques i urbanes a la ciutat de Barcelona.

Entre aquestes donacions, “l’any 1134 es documenta la donació a l’orde d’unes cases (amb mur, torres, pati i pou) del costat occidental de la muralla romana de Barcelona, vora el castell de Regomir, anomenades «torres d’en Gallifa». Segons el document, sembla que es tractava d’un conjunt d’edificis que, aprofitant l’angle que formava allí l’antiga muralla, havien estat ordenats al voltant d’un pati quadrangular. Aquestes torres i cases, en pocs anys, esdevindrien la residència barcelonina dels templers, coneguda a partir d’aleshores amb el nom de «Palau del Temple»"(1).

Durant el període 1238-1258 “la casa de Barcelona es convertí en un dels principals convents urbans de l’orde”(2). Fou en aquesta època quan es construí l’església, els jardins de sota el mur i molt probablement els edificis principals de Palau. De tot el conjunt d’edificacions només l’església ens ha arribat als nostres dies.

Aquesta fou construïda l’any 1246, i la seva estructura bàsica ha romàs inalterada sota els afegits del llarg dels segles . Consta d’una sola nau, “construïda per tres trams coberts amb volta de creueria i separats per amples arcs faixons, pràcticament de mig punt, que ressegueixen els murs com a pilastres” (3). La descoberta de pintures als arcs diafragma ha fet pensar als historiadors que tot l’interior del temple estava pintat al fresc.  Aquesta descoberta fa fer repensar als estudiosos com la havien imaginat, tot inclinar-se avui en dia per pensar que “no fou un edifici senzill i auster, sinó un exemplar ric i exuberant, amb els murs i el sostre decorats amb pintures com corresponia a la importància de la casa”(4). “L'actual façana, amb finestres i rosassa, és resultat d'una restauració feta el 1868 per Elies Rogent, que va incorporar-hi les restes d'una antiga porta lateral del segle XIII, d'arquivoltes treballades i amb dues mènsules figurades”(5).

Sembla ser que d’aquesta època també en seria la Sala dels Cavalls, una sala de grans dimensions, situada  en l'extrem nord de l'ala occidental del pati; “aquesta sala constava de tres arcs diafragma que sostindrien una coberta de fusta que va ser restaurada al segle XVI per la família Requesens”(6) . També a la planta superior trobaríem l’anomenada Sala Nova, amb proporcions similars i contigua a la Sala dels Cavalls.

L’any 1312 l’ordre del Temple fou abolit pel papa V; cinc anys més tard, la casa Palau del Temple, junt amb la majoria de possessions dels templers, passà a mans dels hospitalers. L’any  1328, aquets últims cediren la casa al bisbe de Vic, de qui l’adquirí el rei Pere el Cerimoniós per a la seva esposa, la reina Elionor de Sicília . L’any 1368 començaren obres de restauració i ampliació de l’antiga l’edificació templera, per tal de convertir-se en Palau Reial Menor


  1. Fuguet i Sans, J, 2003-2004, pàg.100
  2. Fuguet i Sans, J, 2003-2004, pàg.100
  3. Web Patrimoni Ajuntament Barcelona
  4. Fuguet i Sans, J, 2003-2004, pàg.104
  5. Web Patrimoni Ajuntament Barcelona
  6. Fuguet i Sans, J, 2003-2004, pàg.103
     

Bibliografia

Cercador Patrimoni Arquitectònic: Capella del Palau. http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=138&id.districte=01

Duran i Sanpere, A. , 1972, “Barcelona i la seva Història”, Vol. I “La formació d’una gran ciutat” Ed. Curial

Fuguet i Sans, J., 2003-2004 “La casa del Palau del Temple, de Barcelona”, Locus Amoenus, Núm. 7, pàg. 99-109

López Torrijos, R.; García Ciruelos, R.; 2012; “El palacio real menor de Barcelona y su capilla. Reformas del siglo XVI”; Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte 24, pàg.33-47; Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Historia y Teoría del Arte; http://hdl.handle.net/10486/13880