Palau Comtal romànic

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

Anterior al palau comtal romànic havia existit en època visigoda el palau del comes ciutatis, palau que posteriorment es reforma per ser la seu del comte carolingi. Aquest últim palau era “un edifici de planta quadrangular (20 x 20 m) a l’angle nord de la muralla romana, que segurament incorporava les dues torres contigües. L’edifici devia tenir més d’una entrada, tot i que només en tenim constància d’una situada a la façana principal que donava a un espai obert, conegut com la plaça al palau (actual plaça del Rei)”(1) .“Sabem que la plaça era ocupada per diverses cases, que al llarg del temps van anar desapareixent per tal de dignificar l’espai, així com també així com es “prohibeixen o limiten certs usos marginals”(2) que es duien a terme en aquell indret.

Els experts creuen que “el palau segurament va disposar d’una capella palatina d’ús exclusiu del comte”(3). Se’n desconeix la ubicació, però es creu que es trobaria don l’actual plaça, a tocar de la capella gòtica actual.

Al segle XII es va iniciar la construcció del nou palau comtal de fàbrica romànica. “Pel nou edifici es van aprofitar les parets de l’antic palau carolingi com a fonaments; de fet, tres de les façanes mantenen les alineacions antigues i únicament la façana sud-oest es desplaça uns 12 m en direcció al palau del bisbe”(4) .

L’historiador Eduard Riu-Barberà ens el descriu d’aquesta manera: “El palau comtal romànic va ser constituït per un gran bloc de planta lleugerament trapezoïdal, dividit en tota la seva alçada longitudinalment en dues crugies paral·leles i d’idèntica amplada. De disposició perpendicular a la muralla, en el tram precedent al xamfrà nord, tenia tres pisos d’alçada, l’inferior format per dues naus cobertes amb volta de canó seguida, perfectament conservades i integrades a l’exposició del Museu d’Història de la Ciutat. La planta principal o noble coincideix encara ara, i no casualment, amb el nivell del pas de ronda de la muralla, i el segon pis aconseguia en alçada el coronament de les torres de la fortificació, sembla que sense sobrepassar-lo. Per tant, el palau s’ordenava en plantes en correspondència amb la muralla i les seves torres. L’accés sembla que es trobava on encara és, a la plaça del Rei, i s’hi devia accedir per una escala exterior. Segons les seves característiques arquitectòniques i, en especial, la tipologia de les finestres bífores originals, la fàbrica pot situar-se amb prou seguretat dins del segle XI i, més concretament, durant la seva segona meitat”(5)(6).“De la disposició de les finestres geminades conservades a les façanes se’n pot deduir que la banda que donava a la plaça del Rei tenia dos pisos d’altura, mentre que la que donava al pati interior o jardí, on es localitzava la Sala Major, ocupava la totalitat de l’alçada de l’edifici  ”. Aquesta “massa compacta i dominant del nou palau s’agermanava amb la també nova catedral consagrada el 1058, i mostrava amb la seva arquitectura majestuosa i severa el poder emergent de la dinastia comtal”(7).

A finals dels segle XII o principis del segle XIII el palau s’amplia amb un nou cos. “Desconeixem com s’organitzava la zona situada al nordoest del cos principal del palau a tocar de la muralla, tot i que hi ha indicis de l’existència d’una altra ala adossada al parament defensiu que s’obriria al pati interior, on segurament hi havia les cavallerisses. Segles més tard, el rei Martí l’Humà va convertir aquest espai en el jardí de palau”(8).

Els experts creuen que la capella del palau, dedicada a santa Maria, es trobaria en “mantenir la mateixa ubicació de la capella d’època carolíngia”(9), i no en l’emplaçament de l’actual capella de santa Àgueda.

 


  1. Beltrán de Heredia, J., 2013, pàg. 85
  2. Beltrán de Heredia, J., 2013, pàg. 85
  3. Beltrán de Heredia, J., 2013, pàg. 86
  4. Beltrán de Heredia, J., 2013, pàg. 91
  5. Riu-Barrera, E., 2012, pàg. 126
  6. Si bé tradicionalment s’ha situat la construcció d’aquest palau en un moment imprecís entre els segles XI i XII, l’ampliació del cos del palau carolingi cap al sud-oest va comportar la desaparició d’una de les ales del palau episcopal, un fet que ens fa pensar en una datació més propera al segle XII, quan el bisbe ja disposava d’un nou palau episcopal, a tocar de la porta d’entrada a la ciutat”. Beltrán de Heredia, J., 2013, pàg. 91
  7. Beltrán de Heredia, J., 2013, pàg. 91
  8. Riu-Barrera, E., 2012, pàg. 127
  9. Beltrán de Heredia, J., 2013, pàg. 91

Bibliografia

Barral i Altet, X. 1992 “Arquitectura, art i cultura”, Història de Barcelona, Vol.2, "La formació de la Barcelona  medieval", Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, pàg. 309-321.

Beltrán de Heredia, J. 2013. “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm.  9, pàg. 16-118

Riu-Barrera, E. , 2012, “Barcelona entre els segles v i XII, de la desurbanització a la formació d’una capital”, Barcelona quaderns d'història 2012, Núm. 18, "Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana", pàg.113-145