Palau Comtal romànic

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

Al segle IX l’antic palau del Comes Civitatis d’època visigoda, serà reformat i ampliat, tot arrasant l’església cruciforme aixecada al segle VI, així com el seu cementiri annex. Aquest “nou palau avança la seva façana fins a una de les crugies de l’antiga església. Es configura així, un edifici de planta quadrangular (20 x 20 m) a l’angle nord de la muralla romana, que segurament incorporava  les dues torres contigües. L’edifici devia tenir més d’una entrada, tot i que només en tenim constància d’una situada a la façana principal que donava a un espai obert, conegut com la plaça al palau o corral del palau (actual plaça del Rei). La porta es localitza a tocar d’una de les cantonades de l’edifici, a l’angle nord de la plaça i a tocar de la muralla; aquesta porta encara es conserva i perpetua la seva posició en la posterior entrada del palau gòtic, cosa que dóna una continuïtat al lloc d’accés”[1].

Els experts creuen que “el palau segurament va disposar d’una capella palatina d’ús exclusiu del comte”[2]. Se’n desconeix la ubicació, però podria ser que es trobés al mateix indret que la capella comtal romànica, situada on posteriorment es construirà l’avantcambra.

Al segle XII es va iniciar la construcció del nou palau comtal de fàbrica romànica. Els experts treballen amb la hipòtesi de l’existència d’una caixa del segle XI, que hauria coincidit amb el que havia estat el palau carolingi en extensió, hauria estat allargada en una reforma del segle XII, només conservant les façanes. Aquesta ampliació es produiria durant el regnat de Ramon Berenguer IV, el qual hauria volgut remarcar la seva nova entitat principesca, de resultes del seu casament l’any 1150 amb la reina Peronella I d'Aragó. “Pel nou edifici es van aprofitar les parets de l’antic palau carolingi com a fonaments; de fet, tres de les façanes mantenen les alineacions antigues i únicament la façana sud-oest es desplaça uns 12 metres en direcció al palau del bisbe”[3]. Aquesta ampliació es farà a costa del conegut com a palau de santa Eulàlia, que no era sinó l’antic palau del bisbe.

La façana principal donava al corral del palau, espai ben definit, tancat, pel qual s’entrava per dos passos sota volta, un des del carrer de Freneria[4], i l’altre des de la contigua plaça de la Corretgeria. . A partir segle XII, aquest espai  es començarà a anomenar Freginal[5], ja que és on es comercia amb la palla.

L’historiador Eduard Riu-Barberà ens el descriu d’aquesta manera: “El palau comtal romànic va ser constituït per un gran bloc de planta lleugerament trapezoidal, dividit en tota la seva alçada longitudinalment en dues crugies paral·leles i d’idèntica amplada. De disposició perpendicular a la muralla, en el tram precedent al xamfrà nord, tenia tres pisos d’alçada, l’inferior format per dues naus cobertes amb volta de canó seguida, perfectament conservades i integrades a l’exposició del Museu d’Història de la Ciutat. La planta principal o noble coincideix encara ara, i no casualment, amb el nivell del pas de ronda de la muralla, i el segon pis aconseguia en alçada el coronament de les torres de la fortificació, sembla que sense sobrepassar-lo. Per tant, el palau s’ordenava en plantes en correspondència amb la muralla i les seves torres. L’accés sembla que es trobava on encara és, a la plaça del Rei, i s’hi devia accedir per una escala exterior”[6][7].“De la disposició de les finestres geminades conservades a les façanes se’n pot deduir que la banda que donava a la plaça del Rei tenia dos pisos d’altura, mentre que la que donava al pati interior o jardí, on es localitzava la Sala Major, ocupava la totalitat de l’alçada de l’edifici”[8]. Aquesta “massa compacta i dominant del nou palau s’agermanava amb la també nova catedral consagrada el 1058, i mostrava amb la seva arquitectura majestuosa i severa el poder emergent de la dinastia comtal”[9]. La cuina es trobava on més tard s’erigiria la capella de santa Àgueda. La capella, situada on posteriorment es construirà l’avantcambra, estava dedicada a santa Maria.

“Si en un principi aquests edificis amb les seves torres defensives semblaven més que palaus, castells fortificats, amb el pas del temps es van urbanitzar uns jardins al seu redós, de manera que sota el Palau Major al peu de la muralla, a l'actual carrer de la Tapineria, s'estenia «l'hort Comtal», que ocupava una part de l'actual via Laietana fins a la desapareguda riera de sant Joan i la placa de l'Oli o més enllà. Va ser, potser, en aquest espai on durant un temps es van guardar els lleons”[10].

“Cal esperar al regnat de Jaume I (1213-1276) perquè el palau rebi el nom de Palau Reial Major”[11].  A la mort d’aquest monarca, s’executen unes pintures murals a l’Aula Major,  que representen la conquesta de l’illa de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa.     

Serà durant el regnat de Jaume II (és comte de Barcelona i rei d'Aragó i de València del 1291 al 1327) quan l’antic palau romànic és reformat en profunditat i es comença a perfilar el nou palau gòtic.

Bibliografia