Palau Valldaura

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

A l’alçada dels actuals carrers Magdalenes i de l’Amargós, a mitjans del segle XIX encara es podien observar vestigis del que fou el Palau Comtal Menor, també conegut com Palau de Valldaura. L’escriptor i historiador Víctor Balaguer i Cirera l’any 1865 (1) ens fa una descripció romàntica de l’espai on es trobaria aquesta residència reial fora muralles: “col·locat aquest palau a la vall que formaria la plana que intervenia entre la petita muntanya del monestir de sant Pere i la prominència que ocupava la ciutat antiga, dominant una espaiosa vall espaiada i amena la vegetació del qual i aire afable jugaven amb l'encant i salubritat de la mansió camperola, no és estrany que fos conegut pels naturals del país amb el nom del vall del aura és a dir Vall d’aura”(2).

L’autor ens segueix dient que en el moment d’escriure el llibre la edificació ja no restava en peus, però que uns anys abans encara es conservaven restes, sobretot d’obres posteriors a l’època dels comtes catalans.”El palau, pel que es pot jutjar, estava fortificat segons ho demostraven encara alguns dels seus merlets amb espitlleres per a les ballestes, i ajudava a provar la seva remota antiguitat cert vestigi que, a més de la torre, s'ostentava en la paret de la dreta, penetrant al carrer de les Magdalenes: tal era la seva bella i pura finestra bizantina, que seguia prestant servei de tal al carrer indicat. En la mateixa es conservava cert enreixat que donava sota una antiga escala”(3) . L’interior de l’immoble era gran i perllongat per un gran jardí.

L’any 1168 el comte rei Alfons I va cedir el palau a l’abat del monestir de Valldaura (4). Aquets monjos convertiren el palau en la procura (5) del monestir a la ciutat, i van edificar una capella a l’oratori, tot conservant el seu caràcter de fortificació.

Amb la desamortització de Mendizabal (1835) el palau fou alienat, derruït, i s’hi va construir una finca de nova construcció. 

 


  1. Balaguer, V. 1865. Las calles de Barcelona. Tomo II. Editorial de Salvador Manero. Barcelona
  2. Balaguer, Victor p.234; Traducció del castellà F. Font
  3. Balaguer, Victor p.235; Traducció del castellà F. Font
  4. El monestir de santa Maria de Valldaura —a partir de 1169, Santes Creus— fou fundat per la família Montcada, els quals donaren l’any 1150 uns terres que tenien a la muntanya de Cerdanyola, perquè hi bastissin un monestir.
  5. Representacions o delegacions d’alguns grans monestirs, establerts a Barcelona per facilitar el tràmit dels seus assumptes.
     

Bibliografia

Balaguer, V.,1865, “Las calles de Barcelona”, Tomo II. Editorial de Salvador Manero, Barcelona

Ainaud, J.; Gudiol, J.;  Verrie,  F. P.,1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 235