Església de sant Just i Bon Pastor

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

L’església romànica estava probablement situada als peus de l’església actual, i sabem que al seu davant, igual que d’altres esglésies de certa importància, tenia una galilea, és a dir, un pòrtic on se solien fer enterraments i era lloc de reunions o d’aixopluc.

La primera vegada que apareix documentada és al segle IX, on consta que l’església es reedifica de nou; la qual cosa vindria a significar, donant la raó a la historiografia que sempre ha considerat l’església dels sants Just i Pastor com una de més antigues de Barcelona, l’existència d’una església anterior. L’any 2012, arran d’una intervenció arqueològica es va descobrir unes restes, datades al segle VI[1], que es van interpretar com les restes d’una piscina baptismal, que seria part d’una basílica amb capçalera triabsidal. Els historiadors han arribat a la conclusió que aquesta església devia aixecar-se en temps dels visigots, i que podria haver actuat de catedral catòlica, mentre que l’edificació existent en aquell temps sota o al voltant de l’actual catedral  hauria estat la catedral dels arrians –doctrina oficial dels visigots-. Aquesta troballa vindria a confirmar la idea que l’església de sant Just i Pastor havia actuat com a catedral dels catòlics i, de fet, els historiadors creuen que podria haver succeït el mateix durant l’ocupació musulmana de la ciutat.

Entre els anys 1342-43 es comença a construir l’església gòtica actual.

 

 

[1] Es creu, però, que malgrat no hi ha testimonis arqueològics, poder hauria existit una església més antiga.



Bibliografia

Anaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P.; 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid

Beltrán de Heredia, J.; 2014, “Pla Barcino. La Basílica del Sants Màrtirs Just i Pastor: la ciutat cristiana i visigoda”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona,  Núm. 10, pàg. 207-208

Beltrán de Heredia, J.; 2013, “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg.  16-118

 

.