Església sant Just i Bon Pastor romànica

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

L’església romànica estava probablement situada als peus de l’església actual, i sabem que al seu davant, al igual que d’altres esglésies de certa importància, tenia una galilea, és a dir, un pòrtic on se solien fer enterraments i era lloc de reunions o d’aixopluc.

La primera vegada que apareix documentada és al segle IX, on consta que l’església és reedifica de nou; la qual cosa vindria a significar, donant la raó a la historiografia que sempre ha considerat l’església dels sants Just i Pastor com una de més antigues de Barcelona, l’existència d’una església anterior.

El 2012, arrel d’una intervenció arqueològica es va descobrir unes restes, datades al segle VI (1) , que es van interpretar com les restes d’una piscina baptismal, que seria part d’una basílica amb capçalera triabsidal. Els historiadors han arribat a la conclusió que aquesta església devia d’aixecar-se en temps dels visigots, i que podria haver actuat de catedral catòlica, mentre que la edificació existent en aquell temps sota o al voltant de l’actual catedral  hauria esta la catedral dels arrians –doctrina oficial dels visigots-: d’aquesta manera també es vindria a confirmar la idea que l’església de sant Just i Pastor havia esta catedral, la dels catòlics, i , de fet, els historiadors creuen que podria haver succeït el mateix durant l’ ocupació musulmana de la ciutat.

Els arqueòleg pensen a la vegada, que aquesta primitiva església no es va “construir per què si en aquest indret, sinó que hi hauria “quelcom” anterior que determinés o condicionés l’orientació de la nova edificació: es creu que aquest edifici anterior, d’època romana, podria ser un castellum aquae amb nimfeu, fontana, petit temple, etc., que més tard fou cristianitzat. La pregunta què es fan els arqueòlegs és “si aquest procés de cristianització es va donar a partir de les estructures localitzades en superfície (castellum aquae amb nimfeu, fontana, petit temple o altres), o té el seu origen en les estructures hidràuliques soterrades de l’església de sant Just (dipòsits, pous, conductes), cosa que d’altra banda tampoc seria estranya”(2).

Entre els anys 1342-43 es comença a construir l’església gòtica actual.
 


  1. Es creu però, que malgrat no hi ha testimonis arqueològics, poder hauria existit una església més antiga.
  2. Beltran de Heredia,  J. 2013, pàg. 30
     

Bibliografia

Anaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947

Beltrán de Heredia, J., 2014, “Pla Barcino. La Basílica del Sants Màrtirs Just i Pastor: la ciutat cristiana i visigoda”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona,  Núm. 10, pàg. 207-208

Beltrán de Heredia, J. 2013, “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg.  16-118.

Beltrán de Heredia, J; Carreras Monfort, C.,  2011, “ Barcino: gestión de sus residuos urbanos”, Reunión Científica “La gestión de los residuos urbanos en Hispania: Xavier Dupré Raventós (1956-2006), In Memorian / coord. por Josep Anton Remolà Vallverdú, Jesús Acero Pérez, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC : Instituto de Arqueología de Mérida,  pàg. 233-254

Orengo, H. A.; Miró i Alaix, C., 2013, “Reconsidering the water system of Roman Barcino (Barcelona) from supply to discharge”, . Water History. [s.l.]: Springer, Vol. 5, Núm. 3, pàg. 243-266.

.