Església de sant Cugat del Rec

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

L’any 1023 el vescomte i bisbe Guislaber va fundar una capella en honor a sant Cugat, en la vella via romana o estrada francesca, al costat del Rec Comtal. Aquest era el “camí que anava a sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint sant Cugat del Camí i també sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat”[1], o bé el fet que “allí mateix havia existit el forn on, segons tradició, hi tiraren a sant Cugat, al martiritzar-lo durant el govern del procònsol Dacià”[2]. Es creu, però que tenia un precedent d’una antiga església, de la qual no se’n tenen dades arqueològiques. Al voltant del seu emplaçament s’han trobat diferents enterraments dels segles V-VI. Els arqueòlegs  creuen que aquí podria haver existit una antiga capella o església, on es trobarien unes relíquies venerades que comportarien que aquesta basílica de caràcter martirial atragués els fidels, amb el desig d’enterrar-se a l’abric d’aquestes relíquies.

L’any 1025 el fundador de la capella la donà a la Canonja barcelonina. Al començament del segle XIII l’església rebé el títol de parròquia.

Al segle XVII es va reedificar amb “la intervenció del Consell de Cent, i s’engrandí el 1830. L’any 1823 s’havia suprimit el pòrtic exterior, en ampliar-se el carrer de Carders.

Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça”[3].

Bibliografia