Església de sant Cugat del Rec

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

L’any 1023 el vescomte i bisbe Guislaber va fundar una basílica en honor a sant Cugat, en la vella via romana o estrada francesca, al costat del Rec Comtal.  Les fonts descriuen la basílica  com de sant Cugat del Camí, per estar situada en el camí que anava a sant Cugat del Vallès, o com a sant Cugat del Forn, per l’existència a prop d’un forn de pa, ja esmentat al segle XII, però que probablement era d’època anterior, i que va estar en funcionament almenys fins al final de l'edat mitjana.  L’any 1025 el fundador de la capella la donà a la Canonja barcelonina. Al començament del segle XIII l’església rebé el títol de parròquia.

L’any 1626 l’església es va reedificar amb la intervenció del Consell de Cent. “La nova obra era una església d'una sola nau i d'estil barroc, amb l'entrada principal orientada al carrer Carders, a la qual posteriorment se li afegiria un pòrtic que va ser demolit l'any 1823, en ampliar-se aquest carrer”[1].

L’església fou saquejada durant la Setmana Tràgica, l’any 1909, reconstruïda, i destruïda de nou el 1936. Es va decidir aleshores en derrocar l'edifici religiós, i es creà la petita plaça que avui observem.

Els experts sempre havien cregut en l’existència d’una església o capella anterior, on es trobarien unes relíquies venerades que comportarien que aquesta basílica de caràcter martirial atragués els fidels, amb el desig d’enterrar-se a l’abric d’aquestes relíquies, que es coneixia per fonts, però no se’n tenien dades arqueològiques.  Els anys 2005-2006 es va realitzar una intervenció arqueològica, que comprenia la totalitat de la plaça de sant Cugat, així com als carrers Forn de la Fonda i Fonollar i altres de l'entorn. Quina seria la sorpresa el fet que “fet que sota l'església derrocada no es va localitzar cap església anterior, res de l'església esmentada en les fonts escrites al llarg de tota l'edat mitjana, res d'una hipotètica basílica tardoantiga. Per contra, el solar estava ocupat per estructures urbanes d'hàbitats medievals —datades en el segle XII, amb reformes en el XIII i segles posteriors— que van continuar en ús fins que van ser arrasades per a construir la nova església en el segle XVII”[2].

Aleshores, on podria trobar-se aquesta primitiva capella? Una hipòtesi[3] sorgida l’any 2024 seria situar-la uns metres per sobre d’on avui existeix la plaça de sant Cugat, a l’illa de cases marcada pels carrers de Gombau, Fonollar, Tarròs i carrer Forn de la Fonda. La hipòtesi suggereix l’existència d’aquesta petita església que “s'hauria desplaçat uns metres de la seva ubicació original, situant-la en el segle XVII en la plaça, per a disposar d'una major superfície per a construir”[4]. Aquesta possible ubicació de la primitiva basílica de sant Cugat al carrer Forn de la Fonda és només una hipòtesi què poder l’arqueologia podrà certificar o no.  El que sí que han constatat els experts és que en aquest carrer es van trobar durant unes excavacions arqueològiques d'unes sepultures ad sanctos; “Un nou i innovador concepte, la tumulatio ad sanctos, enterrar-se al costat de màrtirs o relíquies, la qual cosa va constituir el germen del cementiri cristià. El culte als sants, i especialment als màrtirs, va adquirir tal força en les primeres etapes del cristianisme que va canviar la visió i el panorama del món funerari. Una tomba, un lloc associat al sant o al martiri, unes relíquies, van polaritzar l'atenció i van atreure altres tombes que buscaven, amb la seva proximitat, purificar-se, identificar-se amb ell i aconseguir la seva protecció”[5]. Podrien ser que els enterraments trobats al carrer Forn de la Fonda corresponguin a una tumulatio ad sanctos? Si fos així, caldria una tomba o capella que anés associada a aquests enterraments; però “Però on estaria la primitiva basílica, la basílica d'època tardoantiga? D'aquesta última no tenim certesa de la seva existència, però sí que en tenim de l'església medieval que s'esmenta en les fonts documentals del segle XI, ecclesie Sancti Cucuphatis, que es va construir segons les fonts en el lloc on el sant va sofrir martiri i que suposa «reedificada» en 1287”[6].

Una altra dada que fa pensar que aquesta hipòtesi és plausible, és l'orientació dels primers edificis de culte cristià a la ciutat de Barcelona. Així doncs, aquesta suposada primitiva basílica hauria d’estar orientada “com la de la resta de les basíliques de la ciutat; la catedral, l'església cruciforme de la plaça del Rei, la basílica de sant Just i Pastor (amb una petita desviació deutora de les preexistències romanes), la basílica de sant Miquel i la de santa Maria de la Mar; una orientació ES-NW, justament al revés de com estava l'església de sant Cugat del segle XVII”[7]. D’aquesta manera, la “uniformitat que es detecta a Barcelona en relació amb els edificis cristians de l'Antiguitat tardana, la basílica de sant Cugat es col·loqués just al revés, posició que —d'estar emplaçada al carrer Carders— implicaria situar-se d'esquena a la via principal, posició del tot anòmala”[8].  

Bibliografia