Monestir sant Pau del Camp

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

Antic monestir benedictí situat al barri del Raval, del qual no en sabem la data exacta de la seva construcció(1), la primera noticia documental del qual data de l’any 977. Es creu, però, que aquesta construcció va ser construïda sobre les restes d’un antic monestir. 

Arqueològicament s’ha provat que en època romana a la zona hi havia  una villae, el propietari de la qual va fer construir un mausoleu per a ell i la seva família, així com una necròpolis tardoromana. Els arqueòlegs creuen que aquest mausoleu podria haver derivat primer en un oratori i posteriorment en una església o monestir, que dataria entre els segles VI i VIII –de fet, al monestir actual trobem capitells i impostes que daten del segle VI. Sobre aquestes estructures. Aprofitant o  rehabilitant aquestes primitives estructures s’hauria constituït una primera comunitat monàstica relacionada amb la conquesta franca de la ciutat l’any 801.

En època de Guifré Borrell, o Borrell I, poder es va bastir un edifici de nova planta. És possible que el monestir fos atacat durant la ràtzia d’ Almansor a la ciutat de Barcelona l’any 985, i que quedés deshabitat durant un segle. A principis del segle XI poder es va ser construït de nou; al 1117 es refunda el monestir i es construí l’església, enllestida vers el 1127.

Els segles XII i XIII foren els de més esplendor del monestir, dons a partir de la segona meitat del segle XIV el monestir començà a decaure. Malgrat ser un monestir pel que fa al nombre de la seva comunitat monàstica – l’any 1216 constava d’un prior i quatre monjos- posseïa importants dominis dins la ciutat, tant rústiques com urbanes, a la plana de Barcelona (una part considerable de la muntanya de Montjuïc era de domini seu; a sant Andreu de Palomar,  a santa Maria de Sants o a Sant Martí de Provençals), així com  o  a sant Boi de Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès.

Al segle XIV es durien a terme es duen a terme les obres de remodelació de la sala capitular. Al mateix segle, un cop finalitzades les obres de construcció de la muralla medieval, el monestir queda englobat dins el recinte emmurallat.

Al segle XVII es transforma l’absis de l’antiga església en la sagristia, tot creant un àmbit de planta rectangular. Al 1617 el papa Pau V aprova l’unió del monestir de sant Pau del Camp amb el de sant Pere de la Portella (Berguedà): arrel d’aquest fet el monestir deixa de ser priorat i es converteix en abadia. L’any 1672 es va traslladar a sant Pau del Camp el col·legi i el noviciat de la Congregació Claustral Benedictina de Catalunya, ”fet que va causar una rehabilitació i ampliació de les dependències monàstiques”(2).

Durant l’ocupació francesa de la ciutat, 1808-, el monestir es convertí en hospital primer i posteriorment en caserna. El monestir fou abandonat definitivament l’any 1835, arrel de la desamortització de Mendizábal, i entre els anys 1855 i 1890 les edificacions són utilitzades com a caserna militar.

 A partir de finals del segle XIX comencen les obres per tal de recuperar la seva fisonomia original romànica, però el convent patí també diverses destruccions: durant la Setmana Tràgica, el 1909, la rectoria hauria estat incendiada; i el 1922 es procedí a una nova reforma que suposà l’enderroc de la capella del Santíssim del segle XVII; el 1927 s’enderrocaren una part dels vells edificis monàstics i de la congregació claustral que havien estat servint de caserna per tal d’edificar el conjunt escolar “Collaso i Gil”. De nou, durant la Guerra Civil espanyola, el monestir fou cremat, i a partir de 1940 novament restaurat.

Formalment l’església del monestir de Sant Pau, és de petites dimensions, de planta de creu grega capçada per tres absis,  i amb coberta amb voltes de canó. En destaca el claustre, de principi segle XIII, de petites dimensions, de planta més o menys rectangular, on en destaquen els originals arcs trilobulats sostinguts per columnes parellades, molt poc freqüents en la nostra arquitectura, que cal considerar obra del segle XIII. La façana principal de l’església “està organitzada amb un eix central format per la portada, una finestra i un matacà de defensa no originari: tres franges d'arquets cecs sobre mènsules s'estenen banda i banda. El portal, pròpiament dit, envoltat per la mà de Déu i el Tetramorf, comprèn un arc superior decorat i una arquivolta sostinguda per columnes amb capitells que, juntament amb els cimacis, són una mostra d'escultura preromànica reutilitzada”(3).

 

 


  1. Es conserva la làpida sepulcral del comte Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós,  mort el 911. Això ha fet pensar que en aquella data ja deuria existir un monestir prou important per acollir les despulles d’un membre de la casa comtal barcelonina.
  2. Achón Casas, O.; Lages Tonet, A. , 2010, pàg.58
  3. Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona:  

Bibliografia

Achón Casas, O., Lages Tonet, A., 2010, “Monestir de Sant Pau del Camp”, Anuari d'Arqueologia i Patrimoni 2010, Resum de les intervencions arqueològiques durant l'any 2010,  Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d'Història de la Ciutat, pàg. 55-59

Beltran de Heredia, J. 2010. “La cristianización del suburbium de Barcino”. Monografías de Arqueología Cordobesa núm. 18, Universidad de Córdoba, "Áreas suburbanas en la ciudad histórica: topografía, usos y función", pàg. 363-396

Beltran de Heredia, J ., 2013, “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm.  9, pàg. 16-118

Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona:  Sant Pau del Camp http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1262&id.districte=01

Dalmases, D., 1989-1991, “Bibliografia sobre Sant Pau del Camp de Barcelona. Aproximació a la seva fundació”, Lambard, Estudis d’Art Medieval Núm. V, pàg. 89-111

Muntgé i Vives, J., 2008, “El monasterio benedictino de Sant Pau del Camp de Barcelona a través de la documentación de cancillería real del Archivo de la Corona de Aragón (1287-1510)”, Fundació Noguera,  Colección Textos y Documentos Núm. 42

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/78200