Monestir sant Pere de Puel·les

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

El monestir de Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat al segle X a l'actual plaça de Sant Pere; la seva ubicació estratègica motivà que fos devastat i espoliat diverses vegades (1).

Hi ha referències a una església dedicada a sant Sadurní, el que fa pensar que el lloc del monestir era ocupat anteriorment per una església, potser del segle IX. La data de la consagració de la primera església, és l’any 945, i és considerat com el de la fundació del primer monestir femení de la ciutat. Després de la ràtzia d’Almansor l’any 985 es van portar a terme importants obres de reconstrucció; aquestes obres es van perllongar en el temps, i van afectar profundament els edificis: va desaparèixer l’església de Sant Sadurní (possiblement utilitzada fins llavors com atri de la de Sant Pere) i vers l’any 1143 ja es troba documentat el claustre romànic. Durant els segles X i XI, les donacions de la casa comtal i dels llinatges nobiliaris, van permetre al monestir acumular un important nombre de béns immobles, la majoria dels quals restaren sota la seva propietat fins al segle XIX (2).

Al seu voltant creixien horts i corrals que ben aviat es transformaren en cases tot proporcionant uns sucosos ingressos en forma de censos, vendes i lloguers.

L'original era una església romànica, de planta de creu grega amb absis a la capçalera; al transsepte hi havia una cimbori sobre trompes sobre el qual es va aixecar al segle XIV un campanar quadrat, anomenat Torre dels Ocells (3).  Al segle XIV es va aixecar un claustre gòtic a sobre de l’obra romànica.

A partir de finals del segle XVII pateix tota una sèrie de destruccions arrel de diverses guerres: el 1697 el monestir va patir els efectes d’un bombardeig i n’és enderrocada una part; el 1714 va patir un altre cop els efectes de la guerra, i el 1808 el lloc fou saquejat amb motiu de la Guerra del Francès. 

El 1823, arran del Decret de Desamortització, i el 1835, degut als avalots antireligiosos, la comunitat es veié obligada a abandonar l’abadia, que el 1843 va ser destinada a presó.  El 1873 va començar la demolició de l’antic convent: els claustres romànic i gòtic es van enderrocar, conservant alguns elements, i la resta, excepte l’església parroquial, es va destruir pràcticament del tot.

El 1909, durant la Setmana Tràgica, l’antic monestir va patir els efectes d'un incendi que va afectar greument les seves estructures. Per aquest motiu l’any 1911 hi ha una restauració a càrrec de l’arquitecte Eduard Mercader, que en modificar totalment la seva estructura i l'aparença interna i externa de l'església. La planta actual de l’església és basilical, tot i que s'hi pot identificar la part original en forma de creu, i on es conserven diversos elements de l’antiga església, com columnes romàniques i les voltes de canó i el cimbori del segle XII. L'absis central data del segle XV, però l’arquitecte Eduard Mercader li va donar una aparença romànica, així com també modificar la façana tot inventant-se uns finestrals neogòtics.  Si que es conserva, però, la portalada d'entrada original, originaria del segle  XV.

Durant la guerra civil, va ser novament cremada , i al 1945 novament restaurada.

 


  1. Situat prop del baluard de Sant Pere, el monestir va ser víctima de molts dels episodis bèl·lics que la ciutat va patir, sobretot, durant el setge de 1714
  2. Al seu voltant creixien horts i corrals que ben aviat es transformaren en cases tot proporcionant uns sucosos ingressos en forma de censos, vendes i lloguers
  3. Un nou campanar fou construït al segle XVIII
     

Bibliografia

Dossier premsa Exposició “Sant Pere de les Puel·les, un monestir de dones”, 2008, Museu d’Història de Catalunya,   Generalitat de Catalunya http://www.en.mhcat.cat/mhc/premsa_i_comunicacio/dossiers_de_premsa/2008/st_pere_de_les_puel_les_historia_d_un_monestir_i_d_una_comunitat_femenina