Església de santa Maria del Pi (romànica)

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

Anterior al temple gòtic que podem observar avui en dia existia una antiga església de santa Maria del Pi, de tipologia romànica, de la qual no ens han arribat restes arqueològiques,  tret d’una imposta romànica situada al portal lateral de l'església, datada al segle XII. La tradició, però, ens parla d’una església anterior que se situaria cap al segle V.

En relació amb  aquesta primitiva església paleocristiana d’època tardoantiga, durant uns treballs arqueològics es va trobar un enterrament, que els arqueòlegs daten entre els segles VI i VI, i un pedestal epigràfic provinent del forum, espai que comença a perdre la seva funció al segle V, el que permetria afirmar als arqueòlegs, que aquesta primitiva església era posterior a aquesta data. La troballa d’una necròpolis dels segles V i VI,  segurament vinculada a una basílica martirial, situada al costat d’un antic camí romà, permet als arqueòlegs situar aquesta primitiva edificació com un “exemple més de la continuïtat dels llocs de culte, fenomen ben documentat a Barcelona”[1]

La primera referència de l’existència de l’església romànica és de l’any 987, i del seu cementiri de l’any 1074; des de l’any 1188 consta com a parròquia eclesiàstica. Malgrat que en tenim referències documentals no s’han trobat restes arqueològiques, i no en podrem tenir dades fins que no es dugin a terme excavacions arqueològiques al subsòl de l’església actual. Deuria, però, d’edificar-se sobre la primera basílica, igual que succeirà amb la gòtica respecte de la romànica.

Com a curiositat d’aquella església, és que tenia un altar, el de sant Pancraç, que als segles XI i XII tenia la facultat de solemnitzar-hi els testaments sacramentals, igual que l’altar de sant Feliu de l’església de sant Just i Bon Pastor; des de l’any 1283, però, aquest privilegi serà exclusiu de l’església de sant Just. 

Bibliografia