Capella de santa LLúcia

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

L’any 1257 s’iniciaren les obres de la capella de santa Llúcia (1), per iniciativa del bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb; les obres s’acabaren el 1268.

Aquesta edificació no formava part de la catedral romànica, ni del nou palau episcopal, sinó que fou construït en “una zona marginal de l’àrea d’ocupació dels edificis de la canònica, en aquell moment, a finals del segle XIII, havia perdut la seva finalitat en no fer els canonges vida de comunitat”(2). Ens és desconeguda la finalitat de la seva construcció, però el que és cert és que al segle XIV s’havia convertit en capella funerària.

En relació a quin estil arquitectònic pertany, hi ha qui el situa com un post-romànic, i hi ha qui el situa com a pregòtic. És una edificació de “planta rectangular, sense absis semicircular, no es diferència la nau del presbiteri, i està coberta amb volta de canó apuntat” (3). Al moment de la seva construcció aquesta estava a quatre vents, però més tard fou integrada a la catedral gòtica i es recobrí l’exterior de les parets est i nord.

En el seu mur oest destaca un element decoratiu que ha donat lloc a diverses interpretacions. “El llegendari popular ha volgut veure en aquesta decoració la mida de la cana dextra barcelonina” (4). Per contra l’historiador A. Duran i Sanpere creia que aquesta marca estava relacionada amb la inscripció que trobem en aquest mur, a la dreta de la portalada:  A dos canas, lo pou, i l’historiador Joan F. Cabestany  apuntava que se l’hi feia incomprensible “pensar que la comprovació de la mida de la cana dextra s’hagués de fer amb un patró tan difícil d’utilitzar i que tenia una col·locació en sentit vertical i que requeria l’ús d’una escala per verificar la legalitat de la mida”(5).

Al mur sud, el que dóna al carrer del Bisbe, hi trobem un altre element decoratiu enigmàtic: una llinda amb un Agnus Dei. Per l’historiador Joan F. Cabestany “l’ Agnus Dei és coetani a l’edificació de la capella, fos o no pensat per la seva decoració, que va ser aprofitada per a construir una porta d’entrada a un espai que tenia significat al segle XIII i que avui set segles més tard, s’escapa del nostre coneixement i saber”(6).  
 


  1. La capella era dedicada a a la Mare de Déu, a Santa Quitèria, a les Onze Mil Verges i a les santes Àgata i Llúcia; a partir del segle XVI l’advocació a santa Llúcia vas desplaçar les altres advocacions.
  2. Cabestany i Fort, J. F., 1994, pàg. 162
  3. Cabestany i Fort, J. F., 1994, pàg. 165
  4. Cabestany i Fort, J. F., 1994, pàg. 165
  5. Cabestany i Fort, J. F., 1994, pàg. 165
     

Bibliografia

Cabestany i Fort, J. F., 1994, “La capella de Santa Llúcia” a Lambard,  Estudis d’Art Medieval, Barcelona, vol. VI, 1994, pàg. 161-177.

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/78850