Convent de sant Francesc

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

El convent de sant Francesc d’Assís, conegut també com a convent de sant Nicolau de Bari o convent de Framenors, va ser el principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona. Estava situat davant la façana marítima, entre el final de les Rambles i la plaça de sant Francesc o plaça dels Framenors –actual plaça del Duc de Medinaceli-. Fou utilitzat com a panteó reial per personatges de sang reial.

Diu la tradició que sant Francesc d’Assis va passar per Barcelona l’any 1214, i que s’hostatjà a l’hospital de pelegrins de sant Nicolau, hospital que anys més tard va ser cedit als franciscans per el comte-rei Jaume I, els quals s’hi establiren i construïren el seu convent.

En relació a l’hospital de sant Nicolau en sabem res, però “es pot pensar que tindria les dependències pròpies d’un petit hospital, acomodades a les necessitats dels frares i formades per una petita capella, cel·les, claustre, cuina i habitacions annexes, totes elles indispensables per acollir malalts i després suficients per donar cabuda a un nombre reduït de frares”(1). El 1500 una tempesta va malmetre aquesta part del convent, quedant en peu la capella i el claustre, però en molt mal estat; per aquest motiu al segle següent es reconstruïren les dues edificacions aprofitant els materials primitius.

En relació al convent pròpiament dit, són ben poques les notícies que ens han arribat. Tenim constància de la presència de frares al 1226, i que entre el 1236 i 1240 s’hi bastí una primera església.

L’església, dedicada a sant Nicolau de Bari, definitiva va començar a construir-se el 1247, i s’acabà el 1297:”devia tenir l’estructura habitual de les esglésies de l’orde: una nau única, amb arcs que separen els trams, amb contraforts interiors que s’aprofiten per fer les capelles laterals”(2); tenia un absis poligonal, i encara que era de fàbrica gòtica havia estat enblanquinada .

Al mateix temps que s’alçava l’església es deuria construir el claustre, semblant al del convent de santa Caterina, la sala Capitular, la cuina, la biblioteca, etc., tots ells ja acabats abans del 1400.

L’església fou ampliada al segle XVI –així com al segle XVIII-, i es construïen noves capelles, es construí un tercer pis al claustre, se´n començà un de nou, i es modificà la sala dels estudis. El 1752 s’inicia un tercer claustre, a continuació del segon, que fou destinat a infermeria.

El 1774 el convent perdé la part sud, la tocant a mar, per l’ampliació de la Muralla de Mar.   

El 1822 fou convertit en caserna; el 1828 el frares tornen al convent; el 1834 és utilitzat com hospital; el 1835 església i claustre foren cremats, i el 1836 esdevingué presó; finalment, el 1837 fou enderrocat.

 


  1. Giné Torres, A. M., 1988, pàg. 224
  2. Web monestirs de Catalunya Convent de Sant Francesc / Sant Nicolau de Bari   

Bibliografia

Anaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg.100-104

Giné Torres, A. M. , 1998, “El convent de Sant Francesc de Barcelona. Reconstrucció hipotètica”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, Núm. 9, pàg. 221-241

Monestirs de Catalunya: Convent de Sant Francesc / Sant Nicolau de Bari http://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02sfra.htm