Convent de sant Joan de Jerusalem

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

L’any 1205 els cavallers de l’Ordre de sant Joan de Jerusalem van establir-se a la ciutat de Barcelona, en uns terrenys propers a la riera del Merdeçar, que des de aleshores s’anomenà a aquella altura, riera de sant Joan.  Allí hi construïren una església, un hospital i un convent, formant-se, així, la comanda (1) de sant Joan.

Des de 1207 fins al 1699 els hospitalers van romandre al convent, data en que una comunitat de monges del mateix ordre s’hi instal·là fins el 1888. 

En sabem ben poca cosa de la edificació: un inventari el 1435 ens mostra una petita església, d’una sola nau, amb tres altars; un nou inventari de 1556 ens mostra l’església transformada, amb noves capelles, una de les quals, situada al peu de l’església, hi fou enterrat l’any 1641 el canonge-diputat Pau Claris.  

L’any 1699 els hospitalers o santjoanistes abandonen la Casa de Barcelona i hi arriben les monges, les quals restauraran i engrandiran el conjunt d’edificacions i l’església.

A principis del segle XVIII es va prolongar la nau de l’església, construint-se capelles laterals i amb cor alt per les monges i es realitza una façana nova; l’any 1770 es demana permís per reedificar l’edifici, i el 1799 la capçalera de l’església fou ampliada.  Aquest convent de monges, “considerat com obra secundària del segle XVIII, tenia un pati o claustre amb galeria a la planta baixa”(2).

El 1835 les monges són obligades a deixar el convent, i l’edificació fou ocupada primerament per la Biblioteca Universitària; el 1844 s’obria al claustre el Museu d'Antiguitats de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de la Comissió Provincial de Monuments; el 1859 les monges tornen al convent i les institucions que hi eren instal·lades són expulsades; el 1869 les monges han d’abandonar definitivament el convent, i aquest és venut en subhasta pública; l’any 1882 comença l’enderroc del convent, amb l’excepció de l’església, que romandrà en peu fins el 1886 en ser convertida en parròquia castrense. Abans de l’enderroc, “només quedaven dues altres construccions anteriors a l’arribada de les monges: la casa prioral i una torrassa (3), de planta circular es trobava a la cantonada Riera de sant Joan i Baix de sant Pere”(4).

De tot el conjunt només se’n conserva la porta, que fou traslladada a la façana absidal de la moderna església parroquial de santa Madrona, al carrer Margarit, al Poble Sec. 

 


  1. Representacions o delegacions d’alguns grans monestirs, establerts a Barcelona per facilitar el tràmit dels seus assumptes.
  2. Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, pàg. 199, traducció del castellà F. Font
  3. Torre gran http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=torrassa+&operEntrada=0
  4.  Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, pàg. 199, traducció del castellà F. Font
     

Bibliografia

Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 197-199

Duran i Sanpere, A., 1961, “L ‘església de Sant ]oan de ]erusalem de Barcelona” a Analecta Sacra Tarraconensia, vol. XXXIV, 1er trimestre, 1961, pàg. 141-196