La muralla medieval

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

Abans de la construcció de la muralla medieval, tenim noticia l’existència de diversos portals, dels quals no en tenim restes arqueològics ni en coneixem la ubicació exacta, que estarien ubicats dins el perímetre dels nous burgs de la ciutat; aquets portals serien “indrets amb una finalitat administrativa, de cobrament de taxes i d’impostos”(1), així com establien els límits físics i administratius de la ciutat: per aquest motiu no deurien tenir una estructura arquitectònica important.

La situació, però, canvià el 1285 davant l’entrada a Catalunya de tropes del rei de França. Davant d’aquesta situació militar compromesa, el rei Pere II va ordenar que es fortifiqués la ciutat, amb una construcció d’urgència – construcció d’una vall, uns murs de terra amb ballesteres (2), i al marge de la vall construir-hi plataformes de fusta.

Un cop passat el perill, però, les obres continuaren, ara per construir una muralla amb murs i torres de pedra.  Aquest perímetre incorporà algun dels portals existents, com ara els de  Jonqueres o el de la Portaferrissa; altres, però d’altres portals, com els del Pont d’en Campderà o del pou d’en Morata, va ser substituïts per portals situats més enfora.

No es sap amb exactitud quin perímetre va tenir la nova muralla, ni si va acabar-se la seva construcció en la seva totalitat, però si sabem que no es va fortificà el front marítim, i que el recinte aniria des del capdavall de la Rambla fins a l‘actual parc de la Ciutadella, descrivint un arc que passaria per l’actual plaça Catalunya.

El 1357 es demanà al monarca refer i millorar la defensa de la ciutat, i es va dur a terme una refortificació; durant els següents anys es va anar treballant a la muralla al tram que es trobava a l’actual parc de la Ciutadella i al tram  de la Rambla; en aquest darrer tram, les obres van implicar canviar el curs de la riera d’en Malla: per aquest motiu el “Consell municipal va ordenar que fossin enderrocades totes les cases i altres construccions que estiguessin a menys de 37 metres del mur per la part de fora, i a menys de 3 metres per la part de dins. Aquesta ordre es va executar i es va mantenir com a normativa a complir a perpetuïtat: de fet, l'amplada de l'actual Rambla s’adiu amb allò que establia aquesta disposició”(3).

En relació a la zona marítima, l’any 1367 s’iniciaren les obres de construcció de la muralla, desprès que uns anys abans un estol de naus enemigues s’havien situat davant la ciutat, i es va veure la necessitat de protegir aquesta àrea. En un primer moment no es tancà tot el front marítim, deixant obert el tram central, però al segle XVI es tancà completament, construint un portal d’estil renaixentista i aspecte monumental, conegut com a Portal de Mar.
Cap el 1370 començaren les obres d’ampliació de la muralla, per englobar el que avui en dia coneixem com a barri  del Raval, quedat incloses dins el nou recinte emmurallat les Drassanes. Vers el 1389 el recinte s’havia tancat en la seva totalitat.

Als segles XVI i XVII, degut als canvis que produïren l’evolució de les armes de foc, s’edificaren els baluards davant els portals, i també en els punts més vulnerables del perímetre. Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió Espanyola es construí la fortalesa militar de la Ciutadella. “Aquesta obra va tenir un fort impacte en la trama urbana i va representar l’alteració més significativa en el sistema de defenses de la ciutat”(4). 

Finalment a la segona meitat del segle XIX les muralles van ser enderrocades, per tal de garantir el creixement urbanístic de la ciutat; “del conjunt de les muralles medievals de Barcelona, l’únic fragment que va quedar en peu va ser el que estava associat a les Drassanes. La raó de la seva conservació és que en aquells moments el conjunt d’aquest edifici històric era una caserna militar i per això no es va tocar”(5).  Aquella muralla desapareguda hauria tingut uns murs d’un gruix d’entre 2,20 i els 3 metres; i les torres podien ser de planta quadrada, poligonal i semicircular o ultrasemicircular.
 


  1. Web. La muralla medieval de Barcelona i els portals, Museu d’Història de Barcelona 
  2. Ballestera: Espitllera en muralles, en naus, etc., per on es disparen les ballestes. http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=ballesteries&operEntrada=0
  3. Web. La muralla medieval de Barcelona i els portals, Museu d’Història de Barcelona 
  4. Web. La muralla medieval de Barcelona i els portals, Museu d’Història de Barcelona
  5. Web. La muralla medieval de Barcelona i els portals, Museu d’Història de Barcelona
     

Bibliografia

Web. La muralla medieval de Barcelona i els portals, Museu d’Història de Barcelona, http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/555