Casa Armengol o Casa Pallejà

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

La Casa Armengol o Casa Pallejà, són en realitat dues cases datades entre els segles XIV i XV, inicialment independents, però que en diferents nivells i ocasions han estat connectades.

La primera d’elles, situada al carrer de Lledó número 4 i 6 bis. És una edificació d’entre els segles XV i XVI, molt transformada en els segles posteriors. Conserva abundants vestigis de l’època de la seva construcció: “L'extensa façana de petits carreus mostra les obertures renovades, especialment els balcons del principal, amb grans llosanes de pedra motllurada del segle XVIII. Entre els diversos portals d'èpoques diferents destaca el principal i més gran, l'arc pla amb mènsules renaixentistes. A través d'aquest l'arriba al pati on destaca l'escala descoberta, de dos trams i de pedra i un finestral gòtic amb bones escultures de principis del XV fent de mènsules”[1].

La segona casa fa xamfrà entre el carrer Lledó número 6, i el carrer de la Reina Elionor. “Té trets de casa senyorial gòtica, del segle XV o XVI, transformada en casa de veïns al segle XVII, època de què daten les actuals finestres i balcons i els dos portals de llinda de fusta dels baixos”[2].

La primera referència documentada és de l’any 1475, quan Lluís Joan d'Armengol, donzell d'igualada, i la seva esposa a Agustí de Copons venen la casa a “a Joan de Concabella, donzell i senyor de les Pallargues, Pelagalls i Sisteró, la nissaga del qual va tenir la propietat fins al 1657”[3].  

Els següents propietaris coneguts són la família Graells, els quals seran substituïts per la nissaga dels Pallejà, els quals obtingueren la possessió de les dues cases “mitjançant la compra o per herència i successió de la família dels Graells”[4]. 

L’any 1989 els immobles amenaçaven ruïna, i l’any 1997 s’iniciaren els treballs de rehabilitació que permeteren la construcció de 19 habitatges en el seu interior. Durant els treballs de restauració es descobriren unes pintures `murals gòtiques, datades entre finals del segle XIII i principis del XIV, que avui es conserven al MNAC. “L'amplitud i la qualitat d'aquestes pintures fan pensar que eren la decoració d'un edifici religiós important del qual no es té cap notícia. A més, la paret situada davant té uns arcs tapiats que donen al pati així que aquest conjunt pictòric estava obert a l’exterior gràcies a aquesta galeria, la qual cosa recorda a la galeria del Palau Episcopal”[5].

Bibliografia