Monestir de santa Maria de Montsió

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Monestir de predicadores de l’ordre femení dominicà fundat el 1347.

Abans d’establir-se definitivament al convent de la plaça de santa Anna la comunitat havia residit en diversos espais de la ciutat; l’any 1423, però, es traslladen a l’aplaçament del qual ja no es mourien durant cinc segles, l’antic convent augustinià de santa Eulàlia del Camp, comunitat de canonges  formada per les comunitats de santa Eulàlia i la dels frares del sac,  on canviaren l’advocació del monestir pel de la Nostra Senyora de Montsió. Per poder realitzar l’últim canvi, el papa  Martinus V, va sancionar la fusió dels ordres de santa Eulàlia del Camp i la de santa Anna, i els primers es traslladaren a residir al convent de santa Anna.

Les monges predicadores ampliaren l’antic convent, respectant l’antiga església i claustre gòtics. L’església construïda l’any 1338, i completada al segle XV, era d’una sola nau. El monestir constava d’un “claustre, cor alt i baix, església, sagristia, oratori, sala capitular, cementiri, hort, campanar, refectori, dormitoris, sala de treball, infermeria, oficines i altres dependències (cuines, rebost...)”(1). El monestir fou ampliat al 1444 i al 1535, reformant dormitoris i ampliant el recinte amb la compra de cases veïnes del carrer Salavert (actual carrer d’Espolsa-sacs). Estava separat de la plaça de santa Anna per un pati amb una tàpia que a la vegada servia de façana.

L’any 1885, amb la desamortització, la comunitat es veu obligada a abandonar-lo, i allí s’instal·la el Teatre de Montsió, dedicat a l'òpera i primera seu del Liceu. El 1845 la comunitat retorna al monestir, però l’ha de tornar a abandonar l’any 1869 quan s’hi instal·len els militars. El 1875 poden tornar a ocupar el monestir, però veient el seu mal estat de conservació la comunitat decideix vendre el solar i traslladar l’església (2) i el claustre a la Rambla de Catalunya, on el 1886 comencen les obres, que s’allargaran dos anys.

Durant la Guerra Civil Espanyola el convent fou assaltat i convertit en la caserna militar "Pi i Margall". Finalitzada la guerra, veient l’estat de l’edifici, la comunitat decideix traslladar-se a  Esplugues, traslladant pedra a pedra el claustre. L’església, però, romangué a la Rambla de Catalunya convertida en parròquia de sant Ramon de Penyafort.


  1. Web Monestirs de Catalunya: Monestir de Santa Maria de Montsió / Sant Pere Màrtir 
  2. "En l'actual reconstrucció, es va variar la posició relativa del temple, del claustre i Sala Capitular. Són completament arbitraris la forma escalonada dels contraforts, la espadanya i el pòrtic de l'església. Es va respectar l'estructura de l'interior i la traça de les finestres, encara que l'escultura de molts capitells sigui moderna". Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 161-162, Traducció del castellà F. Font
     

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”,  Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.

Web Enciclopèdia Catalana: Montsió: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0044153.xml

Web Monestirs de Catalunya: Monestir de Santa Maria de Montsió / Sant Pere Màrtir http://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02msio.htm


Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/87494