Convent sant Agustí Vell

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

El convent de l’Ordre de san Agustí fou fundat el 1309 al barri de la Ribera. Ràpidament, però, aquell primer convent els resulta petit, i l’any 1349 s’inicien les obres del nou convent, que es van allargant al llarg dels segles.

L’església, de factura gòtica, construïda al segona meitat del segle XIV, era “ben característica de la tipologia catalana d’aquell temps: una única i àmplia nau, sense transsepte i amb capelles laterals entre els contraforts (onze, més una porta d’accés al primer claustre). Els arcs eren apuntats, de fletxa pronunciada, i les voltes, de creueria, amb la clau de volta corresponent. La dilació de les obres afectà la portada, que tenia una articulació molt senzilla. En destacaven, però, un portal gòtic emmarcat per pinacles i, sobretot, un gran rosetó”(1). Als segles següents es treballà al seu interior per tal d’embellir la construcció, i a finals del segle XVI es començà a refer l’església, però la Guerra de Successió i posterior enderrocament del convent no féreu possible la nova obra.

Del convent inicial no se’n sap res, només que fou reformat a partir del 1575, i només coneixem el convent que desaparegué al segle XVIII, que era, en la seva major part, obra dels segles XVI i XVII, inclosos els dos claustres. El primer, adossat al costat de l’epístola (2) de l’església, era d’estil gòtic, mentre que el segon, de menors dimensions, de planta  trapezoïdal i era de línies renaixentistes; entre els dos claustres es trobava el refectori, de forma rectangular.

Arrel del setge a la ciutat de Barcelona durant la Guerra de Successió, el convent sofrí diversos bombardeigs i en quedà malmès. Un cop acabada la guerra els frares pensaren en la seva reconstrucció, però es trobaren que l’espai que ocupava el convent entrava dins el perímetre de la Ciutadella, i fou enderrocat gairebé totalment entre 1714 i 1718 per formar els glacis de la Ciutadella. “Els frares procuraren evitar la desaparició total de casa seva presentant al rei un projecte de compromís que consistia a rebaixar l’alçada de l’església i del convent. Però Felip V es mostrà inflexible i l’any 1718 decretà la demolició parcial de l’església (en aquest moment van desaparèixer la capçalera i quasi totes les voltes) i d’una part del convent (entre altres coses, bona part del claustre renaixentista)”(3).

L’any 1720 s’instal·la a l’espai del convent l'Acadèmia de Matemàtiques, destinada especialment a la formació d'enginyers militars, enderrocant-se les ales del claustre antic; anys més tard l’Ajuntament instal·là una fleca  a l’espai que ocupava l’església; el 1759 s’enderroca el claustre renaixentista, i s’escurça el refectori per tal d’alinear la façana de l’edifici amb el carrer Comerç. Al final la major part del convent fou enderrocat: només se’n va conservar parcialment l’ala occidental del claustre gòtic, datada del segle XVI.

Els frares, per tant, tingueren de buscar un nou espai per construir un nou convent; amb aquest objectiu el 1725 adquiriren un solar al Raval, on s’hi traslladaren el 1750.

 


  1. Carbonell i Buades, M., 1995, pàg. 130
  2. Banda dreta de l’altar d’una església, mirat des del lloc on hi ha els fidels http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=ep%EDstola&operEntrada=0
  3. Carbonell i Buades, M., 1995, pàg. 128

Bibliografia

Carbonell i Buades, M., 1995, “Obres al convent de Sant Agustí Vell de Barcelona, segles XVI-XVII”, Locus Amoenus , Núm. 1, pàg. 127-138

Mutgé Vives, J., 1998, “El convento de agustinos de Barcelona en el siglo XIV”, X Congreso Internacional de Historia de la Orden de San Agustín. Conventos Agustinos , Editor   Institutum Historicum Augustinianum (Rome, Italia), pàg. 497-528. http://hdl.handle.net/10261/47003

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/87174