Burg de sant Pere de Puel·les

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

El burg o vilanova, de sant Pere va créixer, a partir de principis del segle XII, al voltant del monestir de sant Pere de Puel·les, en un indret conegut com Cogoll vell, petit promontori situat en aquell indret (1).

D’aquest indret en sortirien tres camins direcció a la ciutat, que es fossilitzarien en els actuals carrers de sant Pere més alt, mitjà i més baix.

En un primer moment l’espai era eminentment agrícola, però la construcció del monestir actuà com a nucli dinamitzador del entorn, al voltant del qual s’anaren construint cases. A partir del segle XIII, gràcies a la seva proximitat al Rec Comtal s’hi establiren diverses activitats comercials i artesanals, com ara la indústria tèxtil i de la pell.

Cap a finals del segle XIV es comença a detectar la concentració d’oficis menestrals, i a partir del segle XV es documenta la presencia d’oficis relacionats amb la indústria llanera. 


“Convé tenir en compte que una gran part de la zona al voltant de la ciutat era relativament baixa i poc adequada com a hàbitat durant aquells segles. És significatiu que es documenten zones aïllades d’hàbitat en punts més alts als extrems dels suburbia, com són Moranta, Clerà i el Cogoll Vell, a prop de Sant Pere”, Banks, P., 2003, “El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm.8, pàg. 17


Bibliografia

Bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/87507