Capella de santa Àgata

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Capella del Palau Reial Major, obra gòtica del segle XIV, que substituí l’antiga capella palatina, de la qual no se’n coneix cap vestigi constructiu.


El 1302 es compra una finca englobada amb la torre 15 de la muralla romana, situada la plaça del palau, per tal de poder continuar la reforma de l’antic palau reial romàntic, iniciada al segle XIII, per la construcció d’una nova capella. Per tal de construir-la es va adaptar a les estructures existents, les torres i la muralla romana, tot aprofitant-ne la part alta, el pas de ronda, com a base constructiva tant “per raons constructives (solidesa de fonamentació de la muralla), com perquè coincidia amb el de la planta noble de l’àrea residencial del palau”(1), i així passà a englobar-se dins el conjunt del Palau reial. La connexió entre els dos espais, capella palatina i palau, es feia per “una peça intermèdia que l’obra del Tinell devia obligar a modificar. Aquest espai, on també s’obria el principal accés exterior del palau (porta de la plaça del Rei), actualment no es conserva perquè fou enderroca a mitjans del segle XIX, en bastir una casa de veïns que també ha desaparegut substituïda per al reconstrucció fantasiosa i antihistòrica de l’edifici antic. Per totes aquestes raons l’àmbit que actualment compleix la funció de distribuïdor i que hom denomina l’avantcambra no guarda cap mena de relació amb l’antiga organització palatina”(2).

Formalment és una església d’una sola nau de planta rectangular, amb “amb coberta de fusta a dues vessants sobre arcs diafragmàtics i contraforts. Mentre el tram dels peus es cobreix amb volta de canó, la capçalera poligonal té voltes d'ogives; rere seu hi ha la sagristia habilitada dins la torre romana”(3). Sobre la sagristia trobem el campanar, de planta octogonal, que “arrenca del que era el nivell de coronament de la torre de la muralla, i ocupa només la meitat de la seva superfície, tot deixant una petita terrassa oberta a la plaça del Rei”(4); fou construït al primer quart del segle XIV. “La presència de merlets emblemàtics damunt la tribuna i l’absis poden ser un recurs per tal d’assenyalar  des de l’exterior els àmbits de la Capella destinats a rebre el monarca i la divinitat respectivament”(5).

L’any 1311 ja s’hi celebra el culte, i la primera advocació va ser a santa Maria; amb els segles canvià diverses vegades d’advocació , fins l’any 1601 en que s’adoptà definitivament a santa Àgata, tal i com encara es manté. 

Arran de la desamortització de Mendizábal la capella va ser destinada a diversos usos. Alhora es van enderrocar “les construccions medievals situades darrera del tester NW de la Capella i el Saló del Tinell, on vers el 1835 es basti una casa de veïns”(6). A partir de 1856 s’inicia una restauració de la capella dirigida per l'arquitecte Elies Rogent.
 


  1. Riu i Barrera, E., 1989, pàg. 19
  2. Riu i Barrera, E., 1989, pàg. 10
  3. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona: Capella santa Àgata
  4. Riu i Barrera, E., 1989, pàg. 19, pàg. 38
  5. Riu i Barrera, E., 1989, pàg. 19, pàg. 41
  6. Riu i Barrera, E., 1989, pàg. 26

Bibliografia

Riu i Barrera, E., 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, I. Espai Urbà on esta ubicat”, Rovia i Mata, C. (dir), Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg.3-10

Riu i Barrera, E., 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, II. Fases Constructives s. XV-XIX”, Rovia i Mata, C. (dir), Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg.11-15

Riu i Barrera, E., 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, III. Estat Actual”, Rovia i Mata, C. (dir), Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg.16-41

Web CercadorPatrimoni Arquitèctonic Ajuntament Barcelona: Capella santa Àgata:  http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1069&id.districte=01


Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/78848