el Call

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

La paraula call inicialment significava «carrer petit» o «carreró»; posteriorment en algunes viles catalanes, com ara Barcelona, va designar el barri o zona habitada pels jueus.

La primera referència documental de l’existència d’un call Barcelona data del segle XI, i a finals del segle XII ja tenia uns límits més definits al quadrant nord-oest de la ciutat. Malgrat això, no implica que la comunitat jueva no pogués viure o tenir propietats en d’altres indrets de la ciutat.

Els seus límits eren els següents: al sud, el carrer del Call i el Castell Nou; a l’est, el carrer de Sant Honorat, més exactament la línia de cases entre els actuals carrers de Sant Honorat i carrer del Bisbe (1); al nord, el carrer de la Volta (actuals  carrers de sant Sever i Baixada de santa Eulàlia), que en aquell temps era un sol carreró sense sortida que arribava fins a la muralla romana; i a l’oest, un carrer que seguia la muralla romana per la seva part interior, no tenint sortida al carrer del Call (2). A mitjans del segle XIII el monarca va autoritzar  obrir portes i finestres a la muralla romana, i els límits s’eixamplaren amb la urbanització dels carrers d’Avinyó i dels Banys Nous.

L’any 1257 i a causa del nombre de famílies i de l‘arribada dels jueus expulsats de França, es crea fora les muralles, al peu del Castell Nou, el Call Menor, conegut també com Call de N’Àngela o d’En Sanahuja. Aquest no tenia comunicació directa amb el Major, i estava delimitat pels actuals carrers de la Boqueria, d’en Rauric, de la Lleona i d’Avinyó.

En quant al lloc d’enterrament, aquest estava situat al turó de Montjuïc, i d’aquí el seu nom.

El Call comptava amb diverses sinagogues, la major documentada a l’actual carrer de sant Domènech, d’escola, banys públics amb la miqvé o bany ritual, botigues per adquirir productes així com una carnisseria, una peixateria i altres botigues per poder adquirir productes caixer.

Anteriorment al segle XIII la relació entre la comunitat cristiana i jueva havia estat bona, posseïen negocis en comú, i els reis tenien membres de la comunitat jueva dins els seus  càrrecs públics. L’any 1215, però, durant el concili IV del Laterà (3), es van adoptar diverses mesures en contra de la comunitat jueva, com és la obligatorietat de dur a les vestimentes senyals que els marquin com seguidors del judaisme, prohibició del préstec i la usura, prohibició exercir funcions públiques, i la necessitat de crear uns barris específics per als jueus, separats de la població cristiana. 

Sembla que aquesta darrera mesura no va ser duta a terme dons el papa Gregori X l’any 1275 recorda al rei Jaume I aquesta disposició. Sembla que a partir d’aleshores es construí murs i una porta que donava a la plaça Sant Jaume; anys més tard, el 1285, el rei Pere II prohibeix que els jueus ocupin càrrecs públics, i s’augmenta la pressió fiscal sobre les aljames.

La situació s’agreujà amb l’arribada a Barcelona de les ordres de predicadors (dominics i franciscans) i l’autorització de què disposen per predicar dins les sinagogues, que acaben amb diversos aldarulls, provocats per exaltats que acompanyen els frares.

L’any 1348 el call és assaltat, dons els jueus són acusats  d’enverinar l’aigua, i diverses persones són mortes.  La situació segueix tensa fins a l’assalt final d’agost de 1391. Molts jueus són morts, altres accepten el bateig i d’altres escullen fugir. 

El call ja no es refeu mai més i fou la fi de la presència de la comunitat jueva a Barcelona.

 


  1. Les cases del carrer de Sant Honorat limitaven amb les del carrer del Bisbe, però no hi tenien sortida
  2. Per un pont elevat es comunicava directament amb el Castell Nou
  3. En aquest mateix concili, intensificà la lluita contra el catarisme

Bibliografia

Beltrán de Heredia,  J., 2013,  “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”. Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg. 16-118

Mora, V., 1992, “Un recorregut per la història de l'antic call jueu de Barcelona”, Finestrelles Núm. 4, pàg. 89-93

Mora, V., “El call: el barri jueu de Barcelona”, Museu d’Història de Barcelona- Ajuntament Barcelona