La Rambla

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

El mot rambla prové de la paraula àrab rámla, que significa areny (1) o sorral. Aquest torrent o riera era conegut amb el nom de riera d’en Malla (també anomenada Cogadell, Còdals o Codolell, riera d’en Bonanat, d’en Ponç i d’en Pomet (2)). En un punt entremig del seu recorregut, a l’actual Pla de la Boqueria, hi confluïen la riera del Pi, també coneguda  com a riera del Testament dels Ases, que baixava per l’actual portal de l’Àngel, passava pels carrers de la Cucurulla, del Pi i del Cardenal Casañas (3), i la riera d’en Prim, que venia per l’actual carrer de l’Hospital.

El 1447, després d’una greu inundació, s’acorda desviar la riera d’en Malla fora muralles. Comença aquí el procés que convertiria aquest torrent en el passeig més conegut de Barcelona. En un primer moment era un espai rústic amb horts, on s’hi establiren algunes fires com la de porcs durant les festes de Nadal o la venda de raïm a la tardor, i el “tram del mig serví per allotjar activitats comercials que molestaven en altres indrets de la ciutat”(4).   

La situació de poca densitat demogràfica  i espai amb funcions comercials no canvià fins al 1553 quan els jesuïtes decideixen construir el convent de Betlem a la part oest de la Rambla (la part est era ocupada per la muralla), el que impulsà la transformació de la Rambla en una zona conventual. Després d’ells s’hi instal·laren els carmelites descalços amb la construcció del convent de sant Josep, els caputxins amb la construcció del convent de santa Madrona,  els trinitaris descalçats de sant Sever, etc.

“A mitjan segle XVII, la Rambla era encara un terreny erm, sense vegetació arbòria. A partir dels primers anys del segle següent, tanmateix, es posaren en pràctica projectes per convertir-la en un passeig arbrat. D’aquesta manera, l’any 1702 es plantaren àlbers i l’any següent es projectà un conducte per dur una part del cabal del Rec Comtal fins al capdamunt de la Rambla, a fi de regar regularment els arbres i, alhora, alimentar un seguit d’abeuradors”(5); també s’hi plantaren oms i pollancres. La reforma important, però, esdevingué l’any 1775 quan es portà a terme el projecte de donar al passeig una amplada homogènia, amb les “cases alineades i de la mateixa alçada i un traçat rectilini, de manera que es millorés l’accessibilitat de les tropes regulars a tots els punts de la ciutat”(6). El projecte comportà l’enderroc de la muralla, procés que es dugué a terme entre el 1777 i 1778. La Rambla esdevenia així el passeig principal de la ciutat.

Durant la crema de convents de juliol de 1835 s’assalten, entre d’altres, els convents de la Rambla i molts d’ells queden destruïts. Aquest fet, junt amb el decret de Mendizábal de desamortització dels béns de l’església, comportà que quedessin grans solars buits a la ciutat, i es projectaren noves obres, com la construcció del mercat de sant Josep o de la Boqueria en els terrenys que deixava el convent del mateix nom, o la construcció de la plaça Reial allí on es trobava el convent dels caputxins.    

A partir d’aleshores es convertí amb un passeig “ple d'edificis promoguts per la burgesia liberal”(7), i els antics arbres són substituïts per plataners provinents de la devesa de Girona

 


  1. Abans del segle XII les rieres que baixen de Collserola eren anomenats arenys
  2. Medina, E.; Santach, L., 2011, pàg. 387
  3. Carrer que antigament s’anomenava Riera del Pi
  4. Medina, E.; Santach, L., 2011, pàg. 387
  5. Medina, E.; Santach, L., 2011, pàg. 387
  6. Medina, E.; Santach, L., 2011, pàg. 388
  7. Web Amics de la Rambla

Bibliografia

Medina, E.; Santach, L., 2011, "La intervenció Arqueològica efectuada a l'estació del Liceu de la línia 3 dels FMB. Muralla i Desenvolupament Urbà a l'exterior del primer Recinte Fortificat medieval de Barcelona", IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, Ajuntament de Tarragona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pàg. 385-392

Web Amics de la Rambla: http://www.laramblabcn.com/es_historia_origens.html