Drassanes Gòtiques

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Fins ara s’havia considerat que l’edifici de les actuals Drassanes Reials de Barcelona, eren un exemple esplendorós de l’arquitectura gòtica civil catalana, però els resultats de les intervencions arqueològiques realitzades durant els anys 2010 i 2012 han constatat que el cos principal de l’edificació actual és dels segles XVI i XVII.  

Així dons les drassanes d’avui en dia no són les primeres que es van aixecar en aquell emplaçament, sinó que aquelles “s’acostarien més al mar i arribaven fins a la meitat del passeig Josep Carner. Al segle XVI, per necessitats de més espai de construcció naval i per desperfectes en l’estructura de l’edifici, es va procedir a enderrocar-lo gairebé en la seva totalitat, per construir-ne un de nou, amb les mateixes característiques arquitectòniques, uns metres més endinsat”(1).

La drassana gòtica es construí amb l’objectiu de substituir l’antiga drassana, la Drassana Vella o Drassana de la Ciutat, que era font de conflicte entre la monarquia i el Consell de Cent. Es va escollir per a la nova construcció un espai proper al mar lliure d’edificis, i es començà l’edificació a finals del segle XIII.

Es bastí aleshores un gran pati descobert, de planta rectangular, “en l’interior del qual, adossats als murs perimetrals, se situarien porxos amb pilars i arcades, que haurien funcionat com a  magatzems i obradors, mentre que els angles del conjunt estarien protegits per torres de planta rectangular, emmerletades”(2).

L’any 1378 s’aprovà començar una remodelació de l’edificació, degut als constants desperfectes a la façana provocats pels temporals, ampliant-lo i realitzant una coberta de la edificació, que dividiria l’espai en diverses naus.  Dins de l’acord entre la monarquia i el Consell de Cent, també s’acordà que la nova muralla que s’estava construint, que tancava l’actual barri del Raval,  s’inclogués la drassana dins el perímetre fortificat de la ciutat(3). Però la idea del monarca de construir un nou palau reial (4)al costat de la drassana va dinamitar el projecte.

Així dons, l’obra va ser abandonada definitivament l’any 1413, en bona part deguda al context econòmic i financer de l’època, i no fou reprès fins a mitjans de segle, amb una major participació de la Diputació del General, qui construí l’edifici de Pere IV o botiga de la Generalitat, entre els anys 1443 i 1449. El primitiu projecte no es dugué a terme en la seva totalitat, construint-se només cinc naus en lloc de vuit. Aquest nou projecte “sembla respondre a un esforç aglutinador que conjuga un projecte desmesuradament ambiciós amb una flagrant manca de finançament”(5).

Els desperfectes causats pel mar continuaren, i s’agreujaren amb la construcció de l’espigó del port. Per aquest motiu al segle XVI es decidí recular l’edificació cap a la muntanya, tot eliminant les naus pròximes al mar i “i el trasllat de l’activitat de construcció al pati de llevant i a les naus contigües”(6).


  1. Web Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona: Intervencions arqueològiques 
  2.   Nadal  Roma, E.; Vilardell Fernández, A., 2010, pàg. 38
  3.  “Aquest pacte posà fi a la coexistència de dues drassanes en la ciutat, atès que un dels seus efectes suposava la construcció d’una nova Llotja en l’espai que fins aleshores havien ocupat les Drassanes velles. A més, una altra conseqüència d’aquest acord es traduí en l’entrada del poder local en el control de la Drassana, que deixà de ser exclusivament de titularitat reial. Nadal Roma, E., 2014, pàg. 99
  4.  Els monarques vivien al Palau Reial Major, a l’actual plaça del Rei, on “la proximitat de la plaça del Blat i l’activitat de tots els carrers que l’envoltaven convertia la porta de palau en un apèndix del mercat. La intenció de construir un nou palau a les Drassanes encaixava més amb la solemnitat i dignitat que buscava la monarquia. Al rei no li interessava ja tant, ara que la ciutat havia adquirit més autonomia, la centralitat com a valor representatiu, sinó més llibertat de moviments, una localització més forta i segura i una residència més distant, solemne i agradable”, García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M., 1992, pàg. 66
  5. Nadal Roma, E., 2014, pàg. 102
  6.  Nadal Roma, E., 2014, pàg. 106
     

Bibliografia

García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M., 1992, “La consolidació d'una estructura urbana 1300-1516”, dins Història de Barcelona, Volum 3: La ciutat consolidada, Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 37-72

Nadal  Roma, E.; Vilardell Fernández, A., 2010, “Drassanes Reials”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, Ajuntament de Cultura-Institut de Cultura, pàg. 37-39 http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/wp-content/uploads/Anuari+2010.pdf

Nadal Roma, E., 2014, “La Drassana Reial de Barcelona. Evolució d'una edificació cabdal del litoral barceloní”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 21, Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, pàg. 95-107

Web Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona: Intervencions arqueològiques  http://www.mmb.cat/visita.php?idm=1&pagina=3&codi_subseccio=76&codi_plana=547&estic=2