Església de santa Maria del Pi

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’actual temple gòtic fou construït al llarg de tot el segle XIV, de l’any 1306 a 1391, amb una aturada l’any 1348. La monarquia va col·laborar en l’edificació de l’obra, i així ho indiquen la presència de senyals reials a les claus de volta de la nau, així com la cessió del domini directe dels terrenys necessaris per a la seva construcció. També el Consell Municipal hi va contribuir, no directament en la construcció, però si adquirint i enderrocant una casa per “millorar la inserció del temple en la trama urbana”[1]. Malgrat que durant el segle XIV es va preparar el terreny per construir el campanar, de forma octogonal, “acabat  amb el terra pla, sense coronament i pràcticament sense ornamentació superficial”[2], i la rectoria[3], la seva obra no va ser executada fins al segle XV.

La nova construcció gòtica va anar gradualment substituint, el temple romànic, del qual es conserva, a la porta lateral de l’Ave Maria, una imposta. “La relativa rapidesa amb què es va construir la part essencial de la fàbrica de l’església del Pi, així com la consegüent homogeneïtat del conjunt i les escasses modificacions patides amb posterioritat, permeten apreciar en tota la seva magnitud un dels millors i més purs exemples de l’arquitectura gòtica catalana”[4]. És un temple d’una sola nau amb set trams i absis poligonal, coberts amb volta de creueria.

L’any 1428 va patir els efectes d’un terratrèmol, que l’hi causà seriosos danys, sobretot a la façana; patí també els bombardeigs de 1714. Al segle XIX s’eliminà el cementiri, creant així l’actual plaça de sant Josep Oriol, es reformà la cripta i s’eliminà el cor barroc. El temple fou cremat l’any 1936, destruint la rosassa, de dotze braços, de grans dimensions;  després de la Guerra Civil Espanyola  se'n repararen els desperfectes.

L’any 2008 es va trobar “a l’interior de la façana de l’edifici, una inscripció romana que funcionava com a suport del pilar esquerre de la porta dins de la fonamentació de l’edifici. (...). La inscripció, en caràcters capitals, era dedicada a Quintus Calpurnius i, la seva realització, és dels segles I-II dC”[5].

 

[1] Bernaus i Vidal, M., pàg. 98

[2] Bernaus i Vidal, M., pàg. 99

[3] Edifici del segle XV, però amb algunes reformes dels segles XVII i XVIII.

[4] Bernaus i Vidal, M., pàg. 100

[5] Juárez Villena, T.; 2010, pàg. 55



Bibliografia

Bernaus i Vidal, M., 2004, “Santa Maria del Pi”, dins “L’Art Gòtic a Catalunya, Arquitectura II: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos”, Vol 2. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pàg. 96-101.

Espejo Blanco, J.M., 2008, “Memòria arqueològica al c/ Cardenal Casañas 11-21, Plaça del Pi 7; c/ de la Palla 19-27”, codi MHCB: 073/08, ATICS, S.L.,  pàg.8

Juárez Villena, T.; 2010, “Església de Santa Maria del Pi”, Anuari d'arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2008, MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. Pàg. 55

Web: Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona Església de santa Maria del Pi i rectoria http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=758&id.districte=01