Església de la Trinitat

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Església fundada el 1394, sota l'advocació de la Santíssima Trinitat, per una confraria de jueus conversos, poc després del saqueig del Call l’any 1391; en el moment de la seva construcció s’estenia davant la plaça de la Trinitat.

L’any 1525 l'església va passar als Trinitaris calçats, els qui hi estableixen una comunitat l’any 1529, n’amplien l’església i basteixen al seu voltant un convent, del qual destacava un claustre de tres pisos datat del segle XVII.

De la primitiva construcció gòtica, se'n conserven els primers quatre trams de la nau única coberts amb volta de creueria, i la traça de la porta. “En el lloc que avui ocupa el cinquè tram deuria existir l’absis, que donava a un carreró anomenat dels Calders, paral·lel a l’actual carrer Ferran. El 1619, el Consell de la ciutat va donar permís als Trinitaris per tancar el carreró”(1)(els extrems dels quals encara subsisteixen avui en dia en els carrerons de la Trinitat i Beat Simó) i ampliar l’església. Amb l’ampliació de l’església, inaugurada l’any 1647, es va construir el creuer i l’actual presbiteri, així com les capelles laterals i la del Remei, amb porta exterior independent, “d'un classicisme rigorós i situada a l'actual finca de Ferran, número 30”(2).

A la primera meitat del segle XVII es reformà l’edifici, dotant-lo d’elements renaixentistes i barrocs; al segle següent, a més de noves dependències conventuals, l’any 1722 s’aixecà el campanar, amb una torre de planta quadrada que es converteix en octogonal a la seva part alta, construït al costat esquerra de la façana. Entre el 1866 i 1880 Josep Oriol Mestres “s'encarregà de remodelar el temple, ampliant-ne el presbiteri, refent les dependències secundàries que arriben fins al carrer Lleona on reordenà (1866) un frontis medievalitzant,  i dotant d'un maquillatge goticitzant tant les parts barroques com la façana principal, en què amplià, multiplicà i redecorà les poques obertures existents, entre elles un òcul sota la coberta a dues vessants”(3).

L’any 1835 la comunitat va desaparèixer, i el claustre i altres dependències van ser enderrocats, “mentre que l’església i el convent –convertit en casa rectoral- `passaven a ser residència de la parròquia de sant Jaume, rebent profundes reformes”(4).  L’any 1866 es va refer la façana del carrer Ferran, realitzant una de fàbrica neogòtica que aprofita elements anteriors.

Durant la guerra Civil Espanyola l’església fou cremada, i posteriorment sofrí obres de restauració.


  1. Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, pàg. 190
  2. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Església de la Trinitat (ara parròquia de sant Jaume) 
  3. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Església de la Trinitat (ara parròquia de sant Jaume) 
  4. Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, pàg. 189

Bibliografia

Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 189-191

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Església de la Trinitat (ara parròquia de sant Jaume) http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=620&id.districte=01
 

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/87401