Monestir de santa Maria de Jerusalem

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’actual plaça de la Gardunya estava ocupada a mitjan segle XIV per unes cases anomenades d’en Porta, on l’any 1351 una comunitat de monges dominiques fundà un monestir. Aquesta comunitat, l’any 1423, es van traslladar al convent de Montsió, i la seva antiga residència va quedar abandonada fins que el 1456 fou concedida a una comunitat femenina franciscana, les religioses terciàries franciscanes, fundada tres anys abans, i posada sota l’advocació de santa Maria de Jerusalem. Aquesta orde religiosa tindrà com a protectors la casa reial de la corona aragonesa i el Consell Municipal de la ciutat de Barcelona; aquest últim subvencionarà les obres per remodelar l’edifici existent, i la construcció de les noves dependències, els anys 1475, 1478 i 1479. Gràcies a aquest suport, la comunitat va créixer amb rapidesa, i va poder construir un convent fastuosament decorat. Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València. “La construcció del convent a finals del segle xv comportà l’arrasament de la trama urbana dels segles XIII i XIV; malgrat això, sembla que en la primera fase d’existència del convent s’aprofitaren algunes estructures preexistents”[1].

L’església i el claustre, de la segona meitat del segle XV, eren les construccions més antigues; als segles XVII i XVIII, els murs de l’església, la cripta, les capelles i algunes dependències foren decorats amb sòcols i mosaics policromats.

L’església, acabada vers el 1494, era d’una sola nau,  amb capelles laterals, absis poligonal i volta rebaixada d’ogiva; el claustre, “de planta quadrada, amb dues galeries superposades, només es van completar tres de les seves ales”[2]   

El convent fou saquejat el 1809 i el 1814; el 1835 les monges patiren l’exclaustració i el convent, entre aquest darrer any i el 1846 “l’edifici va servir primer de caserna d'un batalló de la Milícia Nacional, vulgarment dit de la Brusa, després del de l'Artilleria, i finalment de la Guàrdia Civil d'infanteria i cavalleria”[3]; el 1865 fou de nou assaltat, i posteriorment enderrocat.

De l’enderroc se’n salvà el claustre, que fou desmuntat i reconstruït de nou l’any 1885, com a pati, dins el col·legi de sant Miquel, situat al carrer Muntaner, entre els carrers Còrsega i Rosselló. 

Bibliografia