Palau Reial Major

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’actual Palau Reial Major de Barcelona està format per tres edificis diferenciats, que són el Palau Reial pròpiament dit, presidit per la gran sala del Tinell, l’antic verger o jardí del palau, convertit en edifici annex que avui en dia acull el Museu Marès, i el Palau del Lloctinent, obra ja del segle XVI.

Ja al segle XIII l’antic palau romànic havia sofert reformes, tant en la seva organització interior com en la decoració; a més va ampliar-se vers l’actual carrer dels Comtes, on “es configuraren les dependències de l’entorn d’un pati central o verger”(1). Durant el regnat de Jaume II , 1291-1327, es realitzen grans reformes per tal que el palau fos plenament residencial, i es construeix la capella de santa Àgata.

Ja al segle XIV, es construeix  la Gran Sala o Cambra de Parament (Saló del Tinell), realitzada entre 1359 i 1364,“aprofitant només les façanes anterior i posterior de la construcció romànica precedent i enderrocant tot l'interior”(2). És una gran sala amb arcs amplis, pensada com a sala de festes i reunions. També al segle XIV es construí un cos d’edifici al carrer dels Comtes, lliurat a la Inquisició el 1487.

A principi del segle XV es van fer obres per tal d’obrir la plaça del Rei, i que el palau pogués comptar amb un accés digne a través de les escales. 

En temps dels Reis Catòlics el palau va ser abandonat com a residència reial, de manera que els monarques, l’any 1478, hi van deixar espais administratius d’antigues funcions que depenien del rei com ara l’Audiència i la Batllia reials o l’Arxiu, i en van cedir una part al recent creat Tribunal de la Inquisició.

L’any 1542 el Tinell fou subdividit mitjançant envans, per tal de habilitar-lo per a les escrivanies de la Reial Audiència; pel rumor que el treball d’aquestes produïren el saló serà conegut com a  Sala del Borboll. Al mateix temps es construí una nova porta d’accés des de la plaça del Rei, d’estil renaixentista, que amb les reformes del segle XX fou traslladada a la plaça de sant Iu, i avui en dia és la porta d’accés, a peu de carrer, del Museu Marès. També al segle XVI una part del Tinell fou destruït per poder construir la plaça de sant Iu, i es reformà la Sala de la Audiència, amb façana al carrer dels Comtes.

Després de la Guerra de Successió, al segle XVIII, Felip V donà part del palau, incloent-hi el Tinell que es convertiria en església, a les monges del convent de santa Clara, ja que els seu antic convent va ser enderrocat per poder construir la Ciutadella. Les monges adaptaren el palau a les noves funcions, introduint estructures barroques en el conjunt. 

La avantcambra del palau desaparegué al segle XIX quan es construí una casa en el seu lloc. Més tard, al segle XX, aquesta casa fou enderrocada i al seu lloc es construí una casa de nova factura, però que imita estilísticament un casa senyorial catalana, finestres coronelles incloses.

Amb la Guerra Civil Espanyola les monges van abandonar el convent, el palau fou confiscat per la Generalitat de Catalunya, i es començaren les obres de recuperació; durant els treballs es descobrí el Tinell, del qual es tenien descripcions documentals, però que es creia perdut.

Es realitzà un estudi del conjunt i es proposar fer desaparèixer les petjades arquitectòniques posteriors al segle XIII i XIV, tot intentant retornar la imatge que en aquell moment hauria tingut. “Les imatges mostren que no existien finestres coronelles ni restes d'elles, com van ser col·locades ex professo i de quina manera en la façana va passar a predominar el mur llis sobre les obertures, tal com hauria de ser en edifici civil del gòtic meridional”(3). Així dons les finestres coronelles que avui en dia podem observar a la façana de la plaça del Rei són una invenció, basada en una hipòtesis historiogràfica. També es van reconstruir els rosetons seguint el model d’algunes restes conservades.

En relació al verger o jardí de palau, aquest fou remodelat a principis del segle XV. Al segle XVI, un cop esdevingut seu de l’Audiència, es realitzaren noves remodelacions en una part del pati, construint-hi les sales dels tribunals civils, i es substituïren les obertures medievals per unes pròpies del segle XVI, , creant una estructura renaixentista allí on havia existit una de gòtica.  “L'única resta de l'antic verger o jardí del Palau Reial és, però, l'ala amb façana al carrer dels Comtes, que té dues plantes d'arc diafragma de mig punt”4). Al segle XVIII es va afegir una planta a l’edifici i les finestres que donaven al carrer dels comtes foren substituïdes per balcons.

Amb l’adaptació de l’espai per crear-hi el Museu Marès, l’any 1944, l’arquitecte Adolf Florensa va monumentalitzar l’espai d’entrada amb un nou pòrtic d’accés, i canvià de lloc els elements constructius.  També es reconstruí la façana que dóna al carrer dels Comtes, “segons la imatge que podria haver tingut al segle XIV”(5): es van recol·locar finestres coronelles allà on es creia que haurien pogut existir, i es mogué l’escut de la Inquisició, situat sobre la porta d’accés al tribunal, per tal de col·locar-hi una finestra.

 


  1. Riu i Barrera, E, 1989, pàg. 10
  2. Web Patrimoni Generalitat: pat.mapa: Palau Reial Major i Palau del Lloctinent:
  3. Cócola Gant, A, 2010, pàg. 188 Traducció del castellà F. Font
  4. Web Patrimoni Generalitat: pat.mapa: Palau Reial Major i Palau del Lloctinent
  5. Cócola Gant, A, 2010, pàg. 201 Traducció del castellà F. Font

Bibliografia

Riu i Barrera, E, 1989, “Memòria d’excavació de la Capella Reial de Santa Àgata, I. Espai Urbà on esta ubicat”, Rovia i Mata, C. (dir), Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura i mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, pàg. 3-10

Cócola Gant, A., 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, http://hdl.handle.net/10803/2027

Web Patrimoni Generalitat: pat.mapa: Palau Reial Major i Palau del Lloctinent: http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_27

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/88054