Pia Almoina

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’edifici de la Pia Almoina (1) va ser construït, al costat de la catedral,  en l’indret on havia existit el dormitori canonical. Fins a la dissolució de la comunitat agustiniana de canonges l’any 1369, i el posterior enderrocament del seu dormitori l’any 1400, la Pia Almoina tenia seu al claustre de la catedral, dins el refectori de la Canònica, que a la vegada servia com a menjador pels pobres.

L’inici de la construcció del claustre gòtic entre els anys 1382 i 1448 farà que es plantegi la possibilitat de construir un edifici propi per a la Pia Almoina, per la qual cosa s’adquirí l’any 1424 als mercenaris, els terrenys on es trobava l’inacabat monestir dels celestins (2), i començà l’edificació de la Pia Almoina al darrer terç del segle XV, aprofitant algunes estructures d’aquest monestir.

L’edifici original és de tres pisos, “coberta amb teulada a dues vessants i portal de mig punt obert al pla Seu i amb una composició de façana molt regular. Fou ampliada en direcció nord l'any 1546 amb un cos que prolonga”(3).

Al segle XVI, entre els anys 1542 i 1546, es dugueren a terme reformes que comportaren una important remodelació de l’edifici, amb la construcció d’un nou cos adossat al que hi havia, perllongant-se cap al carrer de la Corríbia, la qual cosa suposà l’enderrocament de cases situades a l’altre banda de la muralla.  Aquest nou cos té a la part superior una “galeria, a manera de solà, d'arcs escarsers i columnes toscanes. Aquest cos s'adossava a la muralla romana encara existent tot incorporant una torre i restes de mur com a estructura del mateix edifici”(4).

El 1745 es realitzaren unes reformes importants.

Al segle XIX amb la desamortització, s’acabà la institució. Aleshores l’edifici fou ocupat per diversos usos, seu de la Guardia Urbana, habitatges particulars, etc.

Des de l’any 1982  acull el museu Diocesà.

A l’interior de l’edifici es conserva una escala renaixentista, així com les restes d’uns grafits medievals.


  1. Institució benèfica fundada el 1009
  2. Iniciat a construir-se a principis segle XV a iniciativa del rei Marti I, dit l’Humà. 
  3. Web: Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Cases de Canonja i de la Pia Almoina (museu Diocesà):  
  4. Web: Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Cases de Canonja i de la Pia Almoina (museu Diocesà):  

Bibliografia

Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 308-309

Beltran de Heredia, J., Revilla Cubero, E., “Carta arqueològica: Intervenció: Pia Almoina”, Pia Almoina de Barcelona». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS), http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1164&id.districte=01

Granados, J. O., 1994, “Memòria de la intervenció arqueològica a la Pia Almoina, Barcelona”, Centre d’informació i Documentació del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya, pàg. 12-24

Web: Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de Barcelona: Cases de Canonja i de la Pia Almoina (museu Diocesà):   http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1164&id.districte=01

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/79446