Presó Comuna

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’edifici de la presó comuna es trobava dins la fortificació construïda sobre la porta nordest de la muralla romana, coneguda primer com a Castell Vell i posteriorment com a Castell de la Cort del Veguer o Castell del Veguer , a la plaça del Blat (1) cantonada carrer dels Apotecaris (2).

Aquesta edificació havia estat propietat dels vescomtes  de Barcelona; a partir del segle XII fou residència dels veguers, i al segle XIV esdevingué presó. L’any 1343 ja tenim constància documental que el Consell de la ciutat realitza obres al de Castell de la Cort del Veguer, segurament per condicionar-hi la presó comuna.

A més d’aquesta presó comuna, la ciutat comptava amb una presó al palau del bisbe, per a la jurisdicció canònica, i sembla que a finals del segle XV l’anomenada Torre Nova de la muralla de Mar (3), serví com a presó per pirates i esclaus; també es feia servir com a presó l’anomenat Castell Nou, situat a la porta sudoest del antic recinte emmurallat romà, a l’extrem de l’antic Call, quan la capacitat d’acollida del Castell  de la Cort del Veguer  es veia insuficient.

L’estructura de tots dos castells fou molt malmesa l’any 1428 arrel d’un terratrèmol que sacsejà la ciutat; el Castell Vell fou de nou reconstruït, però el Castell Nou degut al seu mal estat va ser progressivament enderrocat.

“Pel que fa a l’estructura de l’edifici sabem que tenia una finestra  reixada que donava a l’escala i per la qual els presos podien parlar amb parents i amics quan el carceller no ho impedia. També sabem que hi havia un pati anomenat corral, en el que passaven hores els presos fora de les cel·les. Les dones tenien reservades una ala a part, que donava sobre el pati al que en general no tenia accés, ja que normalment estaven tancades. Al pati, o almenys a part del pati, s’hi podia accedir des de l’exterior”(4). “També podem deduir dels documents que les cel·les eren insanes, mal ventilades i humides, aquestes cel·les serien col·lectives, és a dir a cada una hi hauria diversos presos, alguns dormirien en llits que llogaven al carceller, d’altres jaurien a la palla. A més hi havia cel·les de càstig, l’anomenada tàvega o part subterrània de la torre de la presó i a més s’habilitava per castigar a algun pres la part alta de la torre. També sabem que els presos podien estar ferrats amb grillons”(5).  

Les seves restes foren enderrocades l’any 1911 amb l’obertura de la Via Laietana

 


  1. Actual plaça de l’Àngel
  2. Actualment carrer de la Llibreteria, conegut popularment com Baixada de la Presó
  3. Situada més o menys on hi ha actualment l’edifici de la antiga Duana al pla de Palau
  4. Vinyoles i Vidal, T. M., 1997, pàg. 72
  5. Vinyoles i Vidal, T. M., 1997, pàg. 72

Bibliografia

Gea i Bullich, M. , Hernández-Gasch, J., 2012, “Memòria conjunta de les antigues intervencions arqueològiques al Sector del de Regomir i Correu Vell”, ACTIUM, Alella, pàg. 11

Vinyoles i Vidal, T. M., 1997, “Queixes dels pobres presos de la presó de Barcelona (1445)”,  Acta historica et archaeologica mediaevalia, Núm. 18, pàg. 67-88