Palau Comes Civitatis

La Barcelona Visigoda ( tornar al mapa)

Al segle VI es construeix la residència de la màxima representació de l’Estat visigot a la ciutat, el comes civitatis o comte de la ciutat (1). L’edifici es trobava dins el grup episcopal, al quadrant nord-est de la ciutat.

Tenia un cos rectangular, segurament de dos pisos d’alçada, i s’organitzava en tres ales. Aquests tres cossos “es distribuïen, en forma de U, al voltant d’un espai obert –configurat com un pati- on donaven les façanes principals de l’edifici”(2). Es trobava adossat al nord-oest de l’església cruciforme.

La seva construcció, està vinculada al programa de reformes que sofrí el grup episcopal entre els anys 530 i 595, que comportà la construcció de l’església cruciforme, reformes al baptisteri, i la construcció d’un nou palau episcopal i del palau del comes civitatis. “Hi ha una repetició de les proporcions i de les figures geomètriques als tres edificis, fet que demostra una planificació unitària i coherent amb unes tècniques constructives totalment homogènies”(3).

Els historiadors es pregunten si el palau comtal del segle XII es va originar a partir d’aquesta antiga edificació, donant lloc a una continuïtat d’ús en el sector.
 


  1. “Aquest delegat reial era el màxim representant de l’Estat a la ciutat, tenia poders militars, exercia en temes fiscals i judicials i era el responsable del govern en el territori de la ciutat”, Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, pàg. 87
  2. Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, pàg. 87
  3. Beltrán de Heredia, J.; Revilla, E., 2009, pàg. 178
     

Bibliografia

Beltrán de Heredia, J.; Revilla, E., 2009, “Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 5, pàg. 171-183

Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, “Origen i evolució del conjunt episcopal de Barcino: dels primers temps cristians a l’època visigòtica”, dins “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 74-93.

Perich Roca, A., 2014, “Arquitectura residencial urbana d’època tardoantiga a Hispania (segles IV-VIII dC)” , Tesis Doctoral, Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art , http://hdl.handle.net/10803/293906