Palau Episcopal època visigoda

La Barcelona Visigoda ( tornar al mapa)

El palau episcopal es situava al nord est de la ciutat, dins el complex episcopal, sobre les restes d’un collegium Augustalium o d’una domus en inici, que s’aprofités posteriorment per seu corporativa. Aquesta domus podria haver canviat de propietat degut a la donació per part de l’antic propietari a l’església. Al segle V es decidí renovar la residència del bisbe “construint-hi un edifici més d’acord amb el paper i la importància que el bisbe havia anat adquirint. El nou edifici es va alçar directament sobre els paraments de l’antiga domus, al costat dels espais de culte: la basílica i el baptisteri”(1).  D’aquest primitiu palau se’n conserven molts pocs vestigis, i ens és bastant desconegut degut a la superposició d’estructures de la fase següent, donant com a resultant “un edifici molt complex, amb una llarga pervivència, que presenta diferents fases constructives”(2). D’aquesta antiga construcció només se’n conserven alguns murs que semblen articular una sèrie de sales allargades que s’articulen al voltant d’un espai central. “Durant aquesta fase inicial, l’edifici va respectar els tallers de salaons i de vi, que ara continuaven en ús segurament gestionats per la comunitat cristiana”(3).

Les restes que avui es poden visitar al subsòl de la plaça del Rei corresponen a la següent fase, quan es construí entre els anys 530 i 595 un nou palau episcopal de forma imponent. Aquest s’organitza a partir d’un cos central, una gran aula o espai de comunicació central de planta rectangular, a banda i banda de la qual s’obren un conjunt d’habitacions, i “les façanes presenten un sistema de torres articulades al llarg del llenç, formant una sèrie de cossos entrants i sortints”(4). Això configura un aspecte fortificat a l’edificació malgrat la seva finalitat no “degué ser defensiva, ja que estava ben protegit per les potents muralles de Barcino, sinó més aviat la intenció era imprimir al palau un caràcter monumental que refermés el poder del bisbe”(5). L’edifici fou monumentalitzat amb un doble pòrtic.

Aquest serà la residència del bisbe, fins que al segle XII el bisbe es trasllada a l’edifici que avui coneixem al carrer del Bisbe.


  1. Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, pàg. 76-77
  2. Beltrán de Heredia, J.; Revilla, E., 2009, pàg. 481, traducció del castellà F. Font
  3. Perich Roca, A., 2014, pàg. 213
  4. Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, pàg. 87
  5. Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, pàg. 83
     

Bibliografia

Beltrán de Heredia, J.; Revilla, E., 2009, “Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 5, pàg. 171-183

Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2000, “El primer grupo episcopal de Barcelona”, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 25 (Sedes regiae ann. 400-800), pàg. 467-490

Bonnet, C.; Beltrán de Heredia, J., 2001, “Origen i evolució del conjunt episcopal de Barcino: dels primers temps cristians a l’època visigòtica”, dins “De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona”, MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura Barcelona, Barcelona, pàg. 74-93

Perich Roca, A., 2014, “Arquitectura residencial urbana d’època tardoantiga a Hispania (segles IV-VIII dC)” , Tesis Doctoral, Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art ,   http://hdl.handle.net/10803/293906