Primitiva església sant Just i Bon Pastor. El segon grup episcopal

La Barcelona Visigoda: Barcinova ( tornar al mapa)

El 2012, arran d’una intervenció arqueològica es va descobrir unes restes, datades al segle VI, que es van interpretar com les restes d’una piscina baptismal, que seria part d’una basílica amb capçalera triabsidal. Els historiadors han arribat a la conclusió que aquesta església devia aixecar-se en temps dels visigots, i que podria haver actuat de catedral catòlica, mentre que l’edificació existent en aquell temps, sota o al voltant de l’actual catedral, hauria estat la catedral dels arrians, doctrina oficial dels visigots. Els historiadors creuen que podria haver succeït el mateix durant l’ocupació musulmana de la ciutat, quan la catedral hauria estat convertida en mesquita, i l’església de sant Just en catedral catòlica.

Aquesta primitiva església de sant Just hauria estat construïda sobre les ruïnes d’un possible temple romà.  Es desconeix a qui podia estar dedicat el temple. “Arribat a aquest punt, val la pena recordar l'existència d'un dipòsit/castellum aquae en el subsòl de la basílica dels sants Màrtirs Just i Pastor, un tema interessant per als processos de cristianització”[1]. Com hipòtesis, en relació amb el dipòsit trobat, s’apunta a una font monumental, un nimfeu o un edifici de culte dedicat a les aigües.

“En el segle VI i en el lloc on s'havia situat el temple pagà, es va construir un conjunt cristià ex novo format per dues basíliques contigües, una per al culte regular (que no coneixem per l'arqueologia) i una altra de capçalera triabsidada i de caràcter funerari-martirial, així com un baptisteri i una sèrie d'estades annexes necessàries per al culte i la litúrgia vinculada”[2].

A la basílica amb tres absis, s’ha pogut documentar “una confessio destinada a acollir relíquies i/o la tomba d'un personatge important de la comunitat cristiana del moment. En l'eix de l'absis, se situa una petita finestra, una fenestella confessionis perquè els fidels poguessin mirar a través d'aquest element a l'interior i orar amb la vista fixada”[3].  La tomba es trobava en un passatge que anava del baptisteri a la capçalera de la basílica, i  molt a prop d’ella, es va localitzar una pila baptismal.

Els arqueòlegs, però, encara no han pogut localitzar l’altra basílica, la del culte diari o regular, a la capçalera de la qual, segurament, s’aixecaria l’església romànica de sant Just.

 

[1] Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2015, pàg. 212

[2] Beltrán de Heredia Bercero, J.;  2019, pàg. 24

[3] Beltrán de Heredia Bercero, J.;  2019, pàg. 24-25



Bibliografia

Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2015 “Barcino, la topografia de una fundación augustea”, Tarraco Biennal : Actes, 2on Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic : August i les províncies occidentals, 2000 aniversari de la mort d'August : Tarragona, 26-29 de novembre de 2014, ICAC- Institut Català d'Arqueologia Clàssica, pàg. 207-215

Beltrán de Heredia Bercero, J.;  2019, “Origen y antigüedad de la basílica de sant Just i Pastor de Barcelona: el complejo cristiano del siglo VI y su precedente pagano”, dins “Patrimoni, Arqueologia i Art a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (II Jornada Basíliques Històriques de Barcelona) Studia Historica Tarraconensia, Núm. 8,  & Ateneu Universitari Sant Pacià, 15 i 16 març 2018, Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes, Barcelona, pàg. 15-28