Casa de l’Ardiaca

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Al 1510  l’ardiaca Major de la Seu ordenà transformar el conjunt de cases modestes que conformaven la seva residència en una casa de major prestància.

Al segle XIX, com efecte de la desamortització, tant la casa de l’Ardiaca com la veïna casa del Degà foren adquirides per l’Estat; les dues cases foren comprades per un particular, qui contractà l'arquitecte Josep Garriga i Garriga per unificar les dues cases en una de sola.

Inicià l’obra primer unit les dues cases per dins i unificant-ne les façanes. Com que la casa del Ardiaca era més alta que la del Degà, es va elevar l’altura de la segona, “procurant seguir a la part nova l’estil i disposició d’allò antic”(1). També feu obres al pati, que inicialment era només que una petita terrassa sostinguda per dos arcs en un dels extrems del pati: amb les obres es formà el pati que avui en dia es pot observar, construint el petit claustre sostingut per perfils metàl·lics; al 1919 la galeria d’arcs fou reformada per harmonitzar-la amb el conjunt i l’armadura de ferro fou suprimida.

També es va elevar la paret mitgera entre els dos edificis per tal d’unificar volums i s’hi afegiren unes finestres a imitació a les que existien en l’altra paret del pati.

L’any 1919 l’Ajuntament de Barcelona adquirí l’edifici i es feren noves intervencions, obrint tres finestres al primer pis, allà on no n’existia cap, aprofitant finestres provinents dels enderrocs provocats per l’obertura de la Via Laietana .
 
 


  1. Duran  i Sanpere, A., 1928.A, pàg.28

Bibliografia

Cócola Gant, A., 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, http://hdl.handle.net/10803/2027

Duran  i Sanpere, A., 1928.A, “La casa del Arcediano y el Archivo Histórico de la Ciudad”, Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros, Barcelona
 

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/28497