Casa de la Misericòrdia

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

La Casa de la Misericòrdia era una institució fundada el 1583, i posada sota la tutela del Consell de Cent l’any següent, per tal d’oferir allotjament a aquells que no en tenien.

Inicialment la institució s’instal·là  provisionalment al Convent dels Àngels mentre es construïa la edificació definitiva en uns terrenys annexos. La gran parcel·la, deforma irregular on fou construïda la institució, estava delimitada pels actuals carrers de les Ramelleres, d'Elisabets, de Montalegre, de Valldonzella i dels Tallers. La parcel·la estava ocupada en aquell temps per altres institucions com ara la Casa dels Infants Orfes o la Casa dels Àngels, “on es va instal·lar provisionalment, a l’any 1581, l’asil de pobres, que pocs anys més tard, al estrenar l’edifici, s’anomenaria Hospital de Nostra Senyora de Misericòrdia”(1); la parcel·la també es trobaria ocupada per cases particulars, ocupant les façanes exteriors, que foren comprades paulatinament, i enderrocades,  per tal d’anar ampliant la Casa de la Misericòrdia, i per hortes.

El conjunt d’edificacions que avui en dia formen la Casa de la Misericòrdia, està formada per l’hospici de la Casa de la Misericòrdia i la capella i antic Col·legi  de Sant Guillem d'Aquitània, essent el “resultat d'una sèrie d'actuacions concretes, no planificades des del punt de vista urbanístic, durant les quals s'han anat construint, reformant, ampliant o derrocant edificis al llarg de quatre segles”(2).

El recinte obrir les portes l’any 1584, ocupant el centre de la parcel·la, estructurat al voltant de dos patis rectangulars que actuen com a distribuïdors de les diferents dependències. “Té la seva entrada principal en un petit pati amb palmeres al Carrer d'Elisabets, consistent en un arc pla amb l'escut de la ciutat. Passat el llindar del portal, hi ha un passatge, al fons del qual hi ha l'accés principal”(3). Passat el portal ens trobem amb un pati de planta rectangular; el “cos allargat que tanca el pati per la seva banda septentrional, que avui acull l'Escola Labouré, és resultat de la remodelació obrada entre 1884 i 1885”(4). En un dels extrems del pati l’any 1887 s’hi construir una capella neogòtica. “Afrontat al Carrer de les Ramalleres, el cos més occidental de l'antic conjunt, que avui acull les dependències del Districte de Ciutat Vella, mostra una senzilla façana revestida de morter. Les obertures, ben alineades, però ampliades durant les successives reformes de l'edifici, presenten llurs emmarcaments de pedra. En l'actualitat aquesta façana destaca per la presència d'un portal renaixentista de pedra, flanquejat per dues pilastres dòriques ornades a quarterons que sostenen un frontó triangular amb un escut ovalat i la data 1578. Aquest portal, com indica la inscripció de la llinda, prové de la veïna Casa dels Infants Orfes, un edifici malauradament destruït pels volts de l'any 1993. A part d'aquestes obertures, la façana de les Ramalleres destaca per conservar la guardiola on els vianants podien fer donacions a la institució i el torn on les mares sense mitjans podien dipositar els seus nounats”(5).

En un primer moment es construïren la casa del prior i els dormitoris; també de la primera època destaca la capella, encara avui existent, datada del 1603, alienada al carrer d’Elisabets: és una capella d’una sola nau i petites capelles laterals, amb coberta a dues vessants. “L'estructura d'aquell primer conjunt estava format per dos grans departaments, un per a homes i l'altre per a dones, a mes del refectori, la infermeria, l'església, l'hort i altres dependències menors”(6).   

La primera edificació fou ampliada al llarg del temps, i així a la primera meitat del segle XVII s’amplià cap a l’oest i cap al sud passant de dos departaments a vuit; “entre 1673 i 1680 es tornà a ampliar el conjunt, que seria novament ampliat l'any 1699”(7), construint-se el convent de les Germanes Terciàries de sant Francesc i la construcció d’una capella d’ús privat per a les monges. 

El tancament total del pati no es realitzà fins al 1776 quan es construí a la seva ala nord la infermeria.  A partir de 1775 la població masculina va ser traslladada a l’antic Seminari Conciliar o "Colegio Tridentino”, actual casa de la Caritat, “convertint-se el Convent de la Misericòrdia en una institució íntegrament femenina”(8). 

Fins a mitjans del segle XIX no es tornaren a realitzar grans obres en el recinte; en aquella ocasió es tornaren a edificar les aules dels dormitoris dons s’havien ensorrat en part.

L’any 1852 la Casa de la Maternitat ocupà part del recinte de la Misericòrdia, provocant noves redistribucions al interior i ocupant una “part de l'hort adjacent, que es va edificar en gran part per donar cabuda a la nova institució ”(9). A partir de 1881 es començà a construir un nou convent al carrer Montalegre.

Ja al segle XX, a la dècada de 1980 una part del conjunt fou enderrocada, sobretot gran part de les estructures vuitcentistes per adequar el Carrer Montalegre a una nova alineació.
 
 


  1. Lacuesta Contreras, R., 1992, pàg. 98, traducció del castellà F. Font
  2. Lacuesta Contreras, R., 1992, pàg. 97, traducció del castellà F. Font
  3. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  4. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  5. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  6. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  7. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  8. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  9. Lacuesta Contreras, R., 1992, pàg. 102, traducció del castellà F. Font

Bibliografia

Lacuesta Contreras, R., 1992, “La Casa municipal de Misericordia de Barcelona. Historia de su evolución arquitectónica”, Espacio, Tiempo y Forma, Serie VII, Hist. del Arte, Núm. 5, Universidad Nacional de Educación a Distancia, UNED. Facultad de Geografía e Historia , págs. 97-158,

Maese i Fidalgo, X.,  2003, “Memòria d’intervenció del control arqueològic al carrer Elisabets 2-4 i al carrer Doctor Dou 19 Barri del Raval (BARCELONA)”, ATICS

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona: http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=551&id.districte=01


Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=MCUxK01pc2VyaWPDsnJkaWElNCswODAxOTMl&codi=40376