Casa Mai-Pinós

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

La casa dels Mai-Pinós es trobava quasi enfront de la famosa casa Gralla. La casa inicialment dels Mai (1), que a finals del segle XV principis del segle XVI comprà diverses cases als carrers del Pi, de la Palla i placeta Cucurulla. La casa resultant estava “formada –almenys- per mitja dotzena de cases diferents que permeten els seus ocupants desplaçar-se de la mateixa plaça de la Cucurulla fins al carrer de la Palla, en l’eix longitudinal més llarg que es podia traçar sobre una planta d’aquests carrers de Barcelona”(2). Tot fa pensar que una reforma unificaria les diverses cases del carrer de Cucurulla en una de sola, per tal d’oferir una façana unitària i clàssica per contrarestar l’espectacularitat de la casa Gralla que tenia enfront. “Sorprèn però que un edifici suposadament d’estil renaixentista, per bé que de segur seria un clar exemple d’arquitectura híbrida com tants d’altres, no hagués quedat reflectit en alguna ressenya escrita, tal com va passar amb la Casa Gralla. És possible que l’espectacularitat de les decoracions dels veïns del davant cridés més l’atenció que les línies clàssiques de la casa de Miquel Mai”(3).

Era una casa de tres pisos, baixa, noble i servei, amb capella privada i una famosa biblioteca; la cantonada entre Cucurulla i Pi semblava donar-li un aspecte de proa de vaixell de vela.

Dels Mai la casa passà als Pinós; als bombardejos de 1714 la casa queda molt malmesa, ja no fou reparada, i s’abandonà.

A principis del segle XIX la casa és enderrocada; al seu lloc s’hi construí la Casa Cornet  
 
 


  1. Miquel Mai, entre d’altres càrrecs de confiança de l’emperador Carles V, fou ambaixador a la cort del papa Climent VII i  vice-canceller de la corona catalano-aragonesa
  2. Bellsolell Martínez, J., 2011, pàg. 164
  3. Bellsolell Martínez, J., 2011, pàg. 168
     

Bibliografia

Bellsolell Martínez, J., 2011, “Miquel Mai (c.1480-1546). Art i cultura a la cort de Carles V”, Universitat de Girona Facultat de Lletres, Departament d’Història i Història de l’Art, Tesis Doctoral, http://hdl.handle.net/10803/41947

Duran i Sanpere, A., 1960, “Miquel May, col·leccionista d’art (1548)”, dins Per a la Història de l’Art a Barcelona: Glosses a documents dispersos, Institut d’estudis Catalans, pàg. 93-116

García, Andrea A., 1997, “Els museus d’art de Barcelona: Antecedents, gènesi i desenvolupament fins l’any 1915”, MNAC i Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

Garriga, J., 1989, "Relleus renaixentistes amb bustos de Cèsars i de Virtuts de la col·lecció de Miquel Mai", D'Art  Núm. 15, pàg. 135-166.