Drassanes Reials

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

L’edifici actual de les Drassanes Reials és una construcció de finals del segle XVI construït sobre les antigues drassanes del segle XIII, que en bona part foren enderrocades. Fins fa `poc temps es considerava que les actuals drassanes pertanyien a l’època gòtica, però les recents intervencions arqueològiques han permès constatar que aquestes són del segles XVI i XVII.

La construcció de la nova drassana i el desplaçament de la edificació cap a muntanya es va deure als canvis de la línia de la costa i a les destrosses dels temporals marins de finals del segle XV deguts a la construcció del moll del port de 1477. 

La nova drassana no seria una remodelació de l’antiga edificació sinó més aviat es tractaria d’una “edificació totalment nova amb unes característiques estructurals diferents (arcades molt més altes, amplades diferents de les naus, etc.) a les d’època medieval”(1), afegint vuit noves naus. L’objectiu de la nova construcció fou convertir l’espai en un centre de construcció de galeres a gran escala.  Per poder realitzar l’obra els consellers de la ciutat i el Consolat de Mar compraren les terres al voltant de les Drassanes.

L’any 1578 les Drassanes passaren a mans de la Generalitat. Durant la Guerra dels Segadors, 1640, es millora la seva fortificació amb la construcció del baluard de santa Madrona. L’any “1663 l’exèrcit espanyol esdevé el nou propietari de les drassanes i en fa diverses obres d’ampliació i condicionament. A principis del segle XVIII, tot i que l’espai no perd les funcions de drassana, esdevé també parc i mestrança d’artilleria, pas previ a convertir-se en foneria de canons un cop anul·lada la que estava situada al capdavall de les Rambles”(2).

Cap el 1725 s’enderroquen dues de les naus centrals per construir-ne una de més alçada, la raó de la qual “és la mateixa que justifica la superior amplada de les naus de la Generalitat construïdes al voltant d’un segle abans: la major mànega de les noves galeres que encara varen bastir-se al segle XVIII. Posteriorment, aquesta nau doble va ser el lloc adient per tal d’ubicar-hi un gran forn de fosa de metalls per a la fabricació de canons”(3).

Les Drassanes, com a tals, acaben l’any 1745, quan el govern espanyol decideix que la construcció de vaixells es realitzi a la ciutat de Cartagena. Des d’aquell moment les Drassanes es converteixen en una fàbrica de material de guerra i  en caserna.

El 1935 les Drassanes són tornades a la ciutat de la Barcelona, i l’any 1941 s’obrí el Museu Marítim.

 


  1. Nadal  Roma, E.; Vilardell Fernández, A., 2010, pàg. 39
  2. Nadal  Roma, E.; Vilardell Fernández, A., 2010, pàg. 39
  3. Terradas i Muntañola, R., 2008, pàg. 105

Bibliografia

Nadal  Roma, E.; Vilardell Fernández, A., 2010, “Drassanes Reials”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, Ajuntament de Cultura-Institut de Cultura, pàg. 37-39

Nadal Roma, E., 2014, “La Drassana Reial de Barcelona. Evolució d'una edificació cabdal del litoral barceloní”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 21, pàg. 95-107

Terradas i Muntañola, R., 2008, “Les Drassanes de Barcelona. La geometria, la traça i l'estructura com a garants de la identitat de l'edifici”, Tesis Doctoral, Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona, http://hdl.handle.net/10803/9131

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/87942