Palau del Lloctinent

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Les corts de Montsió de l’any 1547 obligaren a la Generalitat de Catalunya a construir una residència pel lloctinent, representant del rei al Principat en absència d’aquest. Amb la marxa de la cort de la ciutat el Palau Reial és “dividí entre els diversos representants del monarca a la ciutat (l’Audiència Reial, la Batllia General, les oficines del Racional i l’Arxiu) i la Inquisició”[1]. Durant els anys 1544 i 1545 es van executar obres al Palau per adaptar-lo a les noves necessitats.

La residència del lloctinent es va construir al costat del Palau. El 1548 es presenta la maqueta del projecte, i es comencen a comprar les cases que ocupaven el solar. Aquest es trobava entre la plaça de sant Iu, el carrer dels Comtes, “el desaparegut carrer de les Escrivanies, fossilitzat en el pas públic que mantenen les dues portes renaixentistes del Palau del Lloctinent”[2], i la baixada de santa Clara.

“Per a la construcció del nou palau es va utilitzar una tercera part dels terrenys del vell palau i dues terceres parts del  solar obtingut per l'adquisició i enderrocament de cases veïnes, entre les quals es trobava la casa del Receptor del Sant Ofici i que amb anterioritat fora del Protonotari”[3]. Un cop les cases són enderrocades el 1549 comencen les obres, que el 1555 es donen per acabades.

L’edifici resultant és una construcció de planta sensiblement quadrada amb un pati central, de traçat renaixentista, des d’on “s’accedeix a l’escala integrada en el cos de la casa, al mode dels palaus italians, deixant lliure el pati”[4], per arribar al pis superior on ens trobem una galeria d’ordre toscà; consta de tres façanes de gran sobrietat, de composició simètrica, amb pervivències d’estil gòtic. Per poder unir l’antic Palau Reial i la nova construcció es va construir l’anomenada torre del Rei Martí, que “resol el carregament entre els dos cossos de l’edifici”[5].  

“Que l’edifici estigui dominat obsessivament per l’escut de la Generalitat, que paga les obres, l’absència de qualsevol referència a la corona a què va destinat, la manca de tota solemnitat, o del to emfàtic que sembla adient a allò que fa referència a la dignitat reial (les portes dovellades, per exemple, expressen millor l’ideal de sòbria noblesa i contenció del patriciat urbà que la presència de l’alter ego del rei) tenen tot plegat, el caràcter d’una imposició. No resulta sorprenent que els virreis consideressin la mansió poc adequada a llur dignitat i que, amb l’excusa de diverses incomoditats, no l’habitessin mai”[6]. Fins al 1640 els virreis viuran a la zona del Pla de Framenors, en una casa al carrer Ample, i a partir de la dècada dels setanta del segle XVII, s’allotjaran a l’antic edifici del Pallol – Hala de Draps, convertit ara en Palau del Lloctinent.

Bibliografia