Palau del Lloctinent

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Les corts de Montsió de 1547 obligaren a la Generalitat de Catalunya a construir una residència pel lloctinent, representant del rei al Principat en absència d’aquest. Amb la marxa de la cort a la ciutat el Palau Reial es “es dividí entre els diversos representants del monarca a la ciutat (l’Audiència Reial, la Batllia General, les oficines del Racional i l’Arxiu) i la Inquisició”(1). Durant els anys 1544 i 1545 es van realitzar obres al Palau per adaptar-lo a les noves necessitats.

La residència es va construir al costat del Palau. El 1548 es presenta la maqueta del projecte i es comencen a comprar les cases que ocupaven el solar; un cop les cases són enderrocades el 1549 comencen les obres, que al 1555 es donen per acabades.

L’edifici resultant és una construcció de planta sensiblement quadrada amb un pati central, de traçat renaixentista, des d’on “s’accedeix a l’escala integrada en el cos de la casa, al mode dels palaus italians, deixant lliure el pati”(2), per arribar al pis superior on ens trobem una galeria d’ordre toscà; consta de tres façanes de gran sobrietat, de composició simètrica, amb pervivències d’estil gòtic. Per poder unir l’antic Palau Reial i la nova construcció es va construir l’anomenada torre del Rei Marti, que “resol el carregament entre els dos cossos de l’edifici”(3). 

“Que l’edifici estigui dominat obsessivament per l’escut de la Generalitat, que paga les obres, l’absència de qualsevol referència a la corona a què va destinat, la manca de tota solemnitat, o del to emfàtic que sembla adient a allò que fa referència a la dignitat reial (les portes dovellades, per exemple, expressen millor l’ideal de sòbria noblesa i contenció del patriciat urbà que la presència de l’alter ego del rei) tenen tot plegat, el caràcter d’una imposició. No resulta sorprenent que els virreis consideressin la mansió poc adequada a llur dignitat i que, amb l’excusa de diverses incomoditats, no l’habitessin mai”(4): fins al 1640 els virreis viuran a la zona del Pla de Framenors i posteriorment s’allotjarien a l’edifici dels Pallols davant de la Llotja.


  1. Guàrdia Bassols, M, Garcia Espuche, A., 1992, pàg. 82
  2. Soberón Rodriguez, M., 2005, pàg. 11
  3. Guàrdia Bassols, M, Garcia Espuche, A., 1992, pàg. 82
  4. Guàrdia Bassols, M, Garcia Espuche, A., 1992, pàg. 83
     

Bibliografia

Fontova, R., 2006, “El Palau del Lloctinent, una rehabilitació històrica al Gòtic”, a Barcelona Metròpolis Mediterrània, Núm. 68, pàg. 76-79

Guàrdia Bassols, M, Garcia Espuche, A., 1992, “Estructura urbana. La transformació callada: 1516-1714”, a Història de Barcelona, Vol.4, “Barcelona dins la Catalunya moderna (segles XVI i XVII)”, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pàg. 45-101

Soberón Rodriguez, M., 2005, “Memòria de la intervenció arqueològica al carrer dels Comtes, 2-4, Baixada de Santa Clara, 1-3 / pl. del Rei, 1-6 / pl. Sant Iu, 2 (Palau del Lloctinent). Barcelona”, Codi MHCB 287/04, CODEX, Arqueologia i Patrimoni SCCL. 

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/87675