Convent de la Mercè

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Al 1605, davant l’estat ruïnós que presentava l’antic convent gòtic de la Mercè, es va començar la construcció d’un de nou convent  en el mateix emplaçament, entre els carrers carrer de la Mercè, el carrer Sota Muralla, el carrer de Simó Oller i el carrer d’en Boltres. L’església gòtica va perviure fins mitjans del segle XVIII.

Entre els anys 1605 i 1676 s’allarguen les obres del nou convent, amb el nou claustre columnat.

Avui en dia l’antic convent és la Capitania General, i la seva façana principal és la que dóna al passeig de Colom. Però quan es construí el convent, al segle XVII, no era així. La façana principal era la que donava a la plaça de la Mercè, però “l’estretor del carrer i les petites dimensions de la plaça deixaven molt poc marc per dotar el convent d’una façana monumental. Tot i amb això, es va procurar ennoblir l’entrada principal, que va ser emmarcada amb dues columnes, llinda, frontó clàssic i fornícula, utilitzant marbre fosc que feia contrastar aquesta part amb la resta de la façana, feta amb carreus de Montjuïc”(1).  En relació a la façana de mar, avui principal, entre ella i la muralla de mar hi havia un carreró, el carrer Sota Muralla, i és probable que “s’hi obrís també una porta per permetre l’accés al magatzem que els frares tenien sota mateix de la muralla”(2). La façana estava coronada per “dues torres de poca altura, una a cada extrem, i això donava un lleu impuls ascensional a l’edifici –impuls necessari, per tal com la muralla s’enfilava gairebé fins al nivell del primer pis"(3) .

El convent mantindrà la seva estructura fins a principis del segle XIX, quan pateix tan una transformació tant en el seu ús com arquitectònicament. Primer va ser habilitat com a caserna de tropes de l’exèrcit francès durant la Guerra del Francès, 1808-1814; posteriorment convertit en presidi i com a dipòsit d’intendències. El 1823 l’Ajuntament de Barcelona obliga a enderrocar els ponts que unien el convent amb l’església de la Mercè. Un cop els frares tornen al convent, 1824, trobem que l’estat és lamentable, amb la desaparició de pintures, mobiliari i part de l’ornamentació del claustre mutilat. Amb la desamortització, l’any 1835 comença l’exclaustració dels frares: el convent es convertit, primer, en edifici de subhastes i més tard en centre de les Oficines de la Comissió Principal i Comptadoria d’Arbitris d’Amortització.

A partir de la dècada dels anys 40 del segle XIX comencen unes obres per tal de convertir l’antic convent en caserna d’infanteria i casino militar, però les obres queden paralitzades degut al fet que la Capitania General, que des de el 1714 ocupava el Palau Reial (4) a l’actual Pla de Palau, havia d’abandonar el palau per tal que aquest passés a ser destinat a l’ús de la reina.

    
El 1845 l’antic convent passa dons a ser el Palau de la Capitania General. Aquest canvi d’ús, de monacal a edifici militar (mig palau, mig oficines, mig serveis) va comportar importants obres en tot l’edifici, que intentaven la conjugació d’uns espais ja construïts, com ara el claustre, amb noves construccions concebudes per altres funcions. “A excepció del superb claustre i de les parets mestres que establien la circulació pels diferents corredors, que mantenien gairebé intacte el vell caràcter conventual, la resta va ser adequada a les necessitats imperioses que es derivaven de la seva nova destinació”(5).

Un canvi substancial el trobem a la façana principal: malgrat la que dóna a la plaça de la Mercè segueix essent teòricament la principal, la que dóna a la muralla de Mar pren molta importància degut al fet que el passeig que es trobava sobre la muralla a mode de bulevard s’havia convertit en un lloc de moda. Un cop, però, la muralla de mar és enderrocada, entre 1878 i 1883, aquesta façana es converteix en la principal, obrint una porta a tal efecte, i es va aprofitar per retocar tota la façana: “així, damunt de la porta d’entrada es va col·locar una galeria doble, es van canviar els miradors laterals del pis principal per unes galeries i, al segon pis, les finestres es van convertir en balconades"(6). 

 


  1. Millan Rubio,J.,  Martínez Delgado, P. , , 2008, p.32
  2. Millan Rubio,J.,  Martínez Delgado, P. , , 2008, p.32
  3. Millan Rubio,J.,  Martínez Delgado, P. , , 2008, p.32
  4. També conegut com Palau del Lloctinent o Palau del Virrei
  5. Permanyer, LL., 1989, pàg. 148
  6. Millan Rubio,J.,  Martínez Delgado, P. , , 2008, p.55
     

Bibliografia

Millan Rubio, J., Martínez Delgado, P., 2008, “El Palau de Capitania General de Barcelona”, Direcció General de Relacions Institucionals, Generalitat de Barcelona

Permanyer, LL., 1989, “Del convent mercedari a la Capitania General”, a Barcelona Metròpolis Mediterrània, Núm. 12, pàg. 147-149
 

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/28485