Casa de les Penedides o Convent de Nostra Senyora de la Victòria - Convent de Jesús i Maria

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

L’any 1567 s’inicien les obres per construir una casa al carrer del Carme, que acollís a una comunitat de Penedides.

L’any 1578 es realitzen obres per donar-li forma de convent, que es coneixerà a la ciutat com a Casa de Nostra Senyora de la Victoria. En aquesta comunitat “s'admetien les pecadores, dones vídues, pobres i desemparades, els qui podien professar com a religioses”[1].

El colera entre els anys 1651 i 1653 matarà a totes les ocupants de la casa.

Poc després, les Mínimes s’instal·laran a l’antic convent. Inicialment les Mínimes, orde mendicant fundat per sant Francesc de Paula[2], estaven instal·lades al carrer  de l’Hospital. El 1628 es traslladen a un altre establiment al carrer dels Tallers, i finalment es traslladen al carrer del Carme, ocupant l’església i el convent del que havia estat convent de Nostra Senyora de la Victòria.

Entre els anys 1655 i 1662 realitzaran obres a l’edifici; des d’aleshores serà conegut com a convent de Jesús i Maria.

El 1685 es van acabar les obres de l’església. El convent era “era de fàbrica pobra i línies molt simples; com és habitual, les construccions més importants eren l'església –d'una sola nau, amb façana de carreus- i el pati o claustre, amb escala i galeries de pedra i maçoneria, tot ell blanquejat”[3].

El convent va ser habitat per les Mínimes fins l’any 1908. El 1921 fou enderrocada l’església i les altres dependències del convent.

Avui en dia es conserva un dels dentells de la porta incorporat a la façana de l’Arxiu Històric de la Ciutat.

 

 

[1] Sáez García, M. Á.; 2018, pàg. 384

[2] Per aquest motiu el convent també era conegut com a convent de sant Francesc de Paula, Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 205

[3] Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 205



Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 205

Paulí Meléndez, A.; 1942, “El monasterio de religiosas agustinas de Santa María Magdalena, vulgo "Arrepentidas" fundado y protegido  por el municipio barcelonés”, Barcelona, Impremta Altés

Pi i Arimon, A. A.; 1854, “Barcelona antigua y moderna. Descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros dias”, Vol. I, Barcelona, Impr. y Libr. Politecnica de Tomás Gorchs, pàg. 529

Sáez García, M. Á.; 2018, “Las casas de arrepentidas y la clausura postridentina: la rebeldía femenina como forma de expresión disidente”, Revista de Historia Moderna, Núm. 36, Universidad de Alicante, Departamento de Historia Medieval, Historia Moderna y Ciencias y Técnicas Historiográficas, pàg. 377-409