Convent de Jesús i Maria

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Inicialment les Mínimes, orde mendicant fundat per sant Francesc de Paula (1), es va establir el 1623 al carrer  de l’Hospital; el 1628 es traslladen a un altre establiment al carrer dels Tallers, i finalment es traslladen al carrer del Carme, ocupant l’església i el convent del que havia estat convent de Nostra Senyora de la Victòria, abandonat el 1651 degut a una epidèmia de pesta.

Al nou emplaçament començaren les obres del nou convent que duraren entre els anys 1655 i 1662. El 1685 es van acabar les obres de l’església. El convent era “era de fàbrica pobra i línies molt simples; com és habitual, les construccions més importants eren l'església –d'una sola nau, amb façana de carreus- i el pati o claustre, amb escala i galeries de pedra i maçoneria, tot ell blanquejat”(2).

El convent va ser habitat per les Mínimes fins el 1908. El 1921 fou enderrocada l’església i les altres dependències del convent.
 


  1. Per aquest motiu el convent també era conegut com a convent de sant Francesc de Paula
  2. Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 205, traducció del castellà F. Font
     

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 205