Convent de sant Josep

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Convent fundat el 1586 quan els Carmelitans Descalços compren unes cases a les Rambles, que transformen inicialment en una capella. Un cop aconseguits els permisos, entre els quals rebé el permís del Consell de la Ciutat per tal de poder utilitzar carreus de pedra procedents del Castell Nou Vescomtal, i les ajudes econòmiques, el 1589 es col·locava la primera pedra de l’església, acabada al 1593. “Era d'una sola nau, amb cinc capelles amb cúpula a cada costat d'aquella i un ampli pas entre elles; hi havia creuer, sagristia i algunes capelles annexes. Posseïm escassos gràfics de la seva façana, el pòrtic de la qual, així com la rematada i fornícula al centre, van haver d'afegir-se al segle XVIII”(1).

Un cop l’església fou acabada començaren a adquirir cases i terrenys per al construcció del convent. Aquesta política d’adquisició de immobles veïns per a la ampliació del convent fou una constant en la vida d’aquesta comunitat religiosa, adquisicions que “realitzaven amb l’oposició de l’opinió pública, contrària al fet que els habitatges particulars passessin a mans dels col·lectius de regulars, amb la consegüent despoblació de la ciutat”(2), i així quan s’adquireixen al llarg de 1612 terrenys per a la construcció del noviciat aquets no “tots foren venuts de forma voluntària per els seus propietaris”(3). Una de les preocupacions dels frares del convent de sant Josep serà que els terrenys i cases limítrofs amb el seu convent “no caiguin en mans d’altres comunitats religioses que entrin en competència directa amb ells”(4).

Al llarg del segle XVII les obres al convent no paren, tot refent parts ja construïdes o bé engrandint espais del convent. Al segle XVIII, cap al 1732, es remodela el cor, el pòrtic i la façana; aquesta última “es coronà amb el característic frontó i que fou en aquest moment quan adquirí el seu aspecte definitiu, més integrat a la resta d’edificis del voltant”(5). La façana seguia la tipologia d’altres esglésies de l’Ordre: “tres cossos verticals, coronats per un frontó curvilini, generats per altres tants arcs de mig punt tancats per reixes de ferro, que donaven accés al típic pòrtic carmelità, amb el cor a sobre. A la banda nord del pòrtic s’ubicava un templet d’ordre corinti”(6). Era una església de nau única sense transsepte, amb capelles laterals, articulada al seu interior a partir de l’ordre toscà, amb coberta de volta de canó amb llunetes; a la seva banda esquerra es trobava el campanar.

Es creu que a finals del segle XVIII el convent ja tenia el seu aspecte definitiu; aquest, al contrari de l’església que fou construïda de manera molt pobre, era de bona qualitat, però de línies simples. El convent tenia un claustre petit, duna sola planta amb galeries, situat al mig i “s’aixecava a la banda de l’Evangeli -al sud del temple- i continuava darrere l’església, a la part occidental”(7). La entrada principal del convent es trobava a les Rambles, des d’on s’accedia directament al claustre. Per les Rambles anava des del Palau de la Virreina fins al carrer Petxina, on es trobava l’hort; “altres dependències -com el noviciat- corrien per darrere el palau fins arribar a les cases del carrer del Carme. La fondària, en canvi, des de la Rambla al carrer de Jerusalem, que era el límit occidental del recinte conventual, no era excessiva”(8). Amb la seva construcció s’alterà el curs del carreró de les Cabres (9) . 

Al juliol de 1835 fou cremat, i posteriorment enderrocat. Al solar s’hi començaren a instal·lar parades de mercat, que foren el precedent de l’actual Mercat de la Boqueria.

 


  1. Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 215, traducció del castellà F. Font
  2. Casayas i Guillem, F., 1986, pàg. 301
  3. Narváez Cases, C., 2000, pàg. 265
  4. Narváez Cases, C., 2000, pàg. 266-267
  5. Narváez Cases, C., 2000, pàg. 274-275
  6. Narváez Cases, C., 2000, pàg. 279
  7. Narváez Cases, C., 2000, pàg. 280-281
  8. Narváez Cases, C., 2000, pàg. 278-279
  9. El carreró de les Cabres –que encara avui dia existeix- s’estenia paral·lel a la Rambla per darrere el convent, entre el carrer del Carme i el carrer de l’Hospital, i tenia una sortida a la Rambla disposada en sentit perpendicular, que flanquejava la façana lateral de l’església del convent. Des del primer moment aquest carreró va ser un obstacle per a les pretensions d’expansió dels descalços de la Rambla, que es veien limitats sempre per la seva presència. Malgrat això, els religiosos no es van conformar amb haver-se de sotmetre als dictats del traçat urbanístic i aconseguiren mica en mica fer seu el carreró, ocupant-lo amb algunes construccions i tallant-lo pel mig. Aquesta interrupció és visible encara sobre qualsevol plànol modern de Barcelona: el carrer de les Cabres apareix tallat per el mercat de la Boqueria, i surt a banda i banda dels laterals de l’edifici”, Narváez Cases, C., 2000, pàg. 262-263
     

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 215-216

Casayas i Guillem, F., 1986, “El desaparegut convent de Sant Josep dels carmelites descalços a Barcelona. Obres i transformacions arquitectòniques”, D'art, Núm. 12 , pàg. 299-305

Narváez Cases, C., 2000, “El Tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya”, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'Art i de Musicologia), http://hdl.handle.net/10803/5187 http://ddd.uab.cat/record/36625