Col·legi de Betlem

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

La Companyia de Jesús, els jesuïtes, van voler instal·lar-se a la ciutat de Barcelona, i per aquest motiu l’any 1550 compren una casa a les Rambles cantonada carrer del Carme per tal de construir-hi un Col·legi. El motiu d’escollir aquest emplaçament era divers: d’una banda la impossibilitat de poder comprar un terreny o casa dins el segon recinte emmurallat, d’una altra la proximitat de l’Estudi del General, situat al capdamunt de les Rambles, i de l’altra la possibilitat d’anar ampliant aquest espai amb la compra de cases veïnes.

El mateix 1550 els jesuïtes ja comencen a residir a la casa comprada i es comença la construcció d’una petita església, que malgrat no estar acabada fou oberta al públic el 1556, sota la advocació de Nostra Senyora de Betlem.

El 1635 prengueren possessió del veí Col·legi de Cordelles (1), situat també a les Rambles just per sobre del convent, institució dedicada a l’ensenyament dels nobles; amb aquesta nova incorporació la edificació del col·legi dels jesuïtes cobria l’espai comprés entre el carrer del Carme, Rambles, Bonsuccés i Xuclà (2). A més de l’església, l’espai era ocupat per l’edifici del col·legi, amb façana a les Rambles, un claustre construït al 1784 i destruït al segle XIX, i la casa d’Exercicis o del Retir situada al carrer Xuclà.

La primitiva església fou destruïda per un incendi l’any 1671, i entre el 1680 i 1732 es construí l’església actual, de fàbrica barroca.

Amb la supressió de la Universitat de Barcelona l’any 1717 els dos col·legis intentaren suplir els estudis suprimits a la capital catalana, ensenyant i conferint els graus de filosofia i de teologia.

A conseqüència de l’expulsió de la Companyia de Jesús, 1767, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i col·legi episcopal, que ocupà part d’aquests edificis.

L’any 1776 una part del Col·legi de Codelles es llogà com a dipòsit militar i caserna. Amb l’ocupació napoleònica l’edifici passà a ser convertit en habitatges, i el 1807, fou enderrocat i al seu lloc s'hi construí l'actual Acadèmia de Ciències. El 1835 l’església del convent passà a convertir-se en parròquia.

A la part del solar que tocava al Col·legi de Betlem es va construir un nou edifici on, des del 1881, s’hi ubicaren els grans magatzems El Siglo. Aquests magatzems, que tenien façana a les Rambles, carrer Xuclà i plaça del Bonsuccés, es va incendiar el 1932, quedant totalment destruït; això va permetre que el carrer del Pintor Fortuny tingues sortida a les Rambles, després d’expropiar  i enderrocar la Casa del Retiro dels jesuïtes al carrer Xuclà.

Actualment només es conserva l’església barroca amb façana al carrer del Carme i les Rambles; és un temple d’una sola nau, disposada paral·lelament a les Rambles, amb capelles a ambdós costats i absis semicircular; la façana del Carme, de 1690 té la porta emmarcada per columnes salomòniques; l’interior fou totalment destruït durant l’incendi de 1936.

 


  1. Imperial i Real Seminari de Nobles de Cordelles, o Col·legi de saníssima verge Maria i de sant Jaume
  2. El carrer del Pintor Fortuny no existia aleshores
     

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 206-208

Borràs i Feliu, A., 1993, “La fundació del Col·legi de Betlem de la Companya de Jesús de Barcelona”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 13, pàg. 203-211

Garcia Gargallo, M., 2002, "L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona: directori estadístic", Tesis Doctorals - Departament - Història Contemporània, UB, http://hdl.handle.net/2445/35525

Web Enciclopèdia Catalana: Betlem: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0009766.xml

Altre bibliografia que es pot trobar a la biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona http://hdl.handle.net/2117/86718