Monestir de santa Margarida la Reial

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Una comunitat de Caputxines fou fundada el 1599, i per ordre dels monarques, la marquesa de Montes Claros, Ana Messía Manrique, es va encarregar al cavaller Vicenç Miquel de Moradell la cerca d’una casa adequada per edificar el convent.

Al mateix any es beneïa la primera pedra d’un convent situat al Raval, al carrer Riera Alta d’en Prim, cantonada amb el carrer del Carme. El convent es posà sota l’advocació de santa Margarida, i  passà a anomenar-se Reial a causa del suport que li va donar la muller de Felip III, Margarida d'Àustria i de Baviera.

La curta extensió del monestir feia a viure a les seves habitants amb molta estretor i incomoditat. Per tant, la comunitat es va traslladar de manera provisional a la casa de Montalegre, mentre duraven les obres. La comunitat va retornar al monestir l’any 1604.

“Com en poc temps va créixer granment el número de les religioses i l'estretor del recent edifici es va oposar després a ulteriors admissions, es va acordar un nou eixample i la construcció d'una altra església. Amb el producte d'almoines públiques i particulars es van comprar altres casetes i horts veïns”[1].

Tant l’església com el convent eren de línies molt simples; l’església tenia una sola nau, amb capelles laterals, “un pòrtic flanquejat per xiprers donava a un pati al fons del qual s'aixecaven el mur que el separava del carrer del Carme”[2].

Durant la Guerra de Successió les monges van haver d’abandonar el convent. El 1835 les monges foren exclaustrades, però el 1844 van poder retornar al convent, trobant-se amb les dependències conventuals molt malmeses a causa de la seva utilització com a caserna.

Foren exclaustrades novament entre el 1869 i 1877, i al seu retorn pel mal estat de l’edificació decideixen posar a la venda convent el 1880; fou enderrocat per donar pas al carrer de Poniente, actual carrer de Joaquim Costa. 

Bibliografia