Monestir de santa Margarida la Reial

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Una comunitat de Caputxines fou fundada el 1599, i al mateix any es beneïa la primera pedra d’un convent situat al Raval, al carrer Riera Alta d’en Prim, a tocar del carrer del Carme. Es van traslladar al nou convent el 1604, posant el convent sota l’advocació de santa Margarida;  passà a anomenar-se Reial degut al suport que li va donar la muller de Felip III, Margarida d'Àustria i de Baviera.

Tant l’església com el convent eren de línies molt simples; l’església tenia una sola nau, amb capelles laterals, “un pòrtic flanquejat per xiprers donava a un pati en al fons del qual s'aixecaven el mur que el separava del carrer del Carme”(1).

Durant la Guerra de Successió les monges van tenir que abandonar el convent. El 1835 les monges foren exclaustrades, però el 1844 van poder retornar al convent, trobant-se amb les dependències conventuals molt malmeses degut a la seva utilització com a caserna.

Foren exclaustrades novament entre el 1869 i 1877, i al seu retorn degut al mal estat de la edificació decideixen posar a la venta convent el 1880; fou enderrocat per donar pas al carrer de Poniente, actual carrer de Joaquín Costa. 

 


  1. Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 232, traducció del castellà F. Font

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 232-233