Convent de santa Madrona

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

L’any 1578 els caputxins arriben a la ciutat i inicien la construcció d’un convent anomenat Montcalvari, construït fora muralles en un indret ocupat avui en dia pels carrers Rosselló, Girona, Mallorca i passeig de Sant Joan.

Durant el setge de 1714 el convent fou destruït; els caputxins reberen com a indemnització uns terrenys a l’indret de l’horta del Vidre de la Rambla. L’any 1717 instal·laren una capella provisional a una casa del carrer del Vidre i el 1718 s’inicià la construcció del nou convent, posat sota l’advocació de santa Madrona (1), que durà fins el 1723. Per a la seva construcció s’utilitzaren materials de l’antic convent així com “els resultants de l’enderroc d’aquest tram de muralla de la Rambla”(2). El nou convent quedava situat entre els carrers del Vidre, Escudellers, la Rambla i el Portal de la Boqueria. “L’església quedava a la Rambla,  a  l’alçada  de  l’actual  entrada al  carrer Ferran.  El temple tenia una entrada definida per un pòrtic de tres arcs, estava conformat per una nau i quatre capelles a cada banda. Al voltant es distribuïen el claustre de planta rectangular així com les dependències conventuals. Al sud se situava l’hort (actual plaça Reial) i a tocar del carrer del Vidre els religiosos tenien una fàbrica d’hàbits de llana. Entre els anys 1774 i 1775, s’enderrocà un dels angles de la paret de l’hort durant les obres d’alineació de la Rambla, lloc on es trobava la farmàcia del convent. Posteriorment, entre 1798-1799 es vendran part de l’hort on s’aixecarien cases i botigues. Una altra data important és l’any 1817, quan s’aprovà un pla dels caputxins per enderrocar dues torres i un fragment del llenç de muralla d’aquest indret”(3).

L’any 1822, dins el Trienni Liberal, el convent és expropiat i s’enderroca. El 1824, un cop restablerta la monarquia absoluta, es retornen els terrenys als caputxins, que aixecaran un nou convent, les obres del qual duraran fons el 1829. “Per poder costejar les obres, l’ordre va vendre tots els solars de primera línia de la Rambla. A diferència del primer convent, aquest segon va situar la seva façana al nou carrer Ferran VIII, obert l’any 1828“(4). L’església era més petita que l’anterior però de planta similar.

L’any 1835 el convent és assaltat i posteriorment desamortitzat. L’any 1848 passà a mans de l’Ajuntament de Barcelona que procedí al seu enderrocament. En l’espai que ocupava es construí l’actual plaça Reial (5).  

 


  1. Patrona de Barcelona, juntament amb santa Eulàlia i de la mare de déu de la Mercè
  2. Torres Rodríguez, D., 2006, pàg. 14-15
  3. Torres Rodríguez, D., 2006, pàg. 14-15
  4. Torres Rodríguez, D., 2006, pàg. 15-16
  5. S'anomenà així perquè Isabel II col·locà la primera pedra del que havia de ser monument a Ferran el Catòlic (no erigit). http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 209-210

Torres Rodríguez, D., 2006, “Memòria del seguiment realitzat a la Rambla 54 de Barcelona”, Codi MHCB 028/04, TEA

Web Nomenclàtor Barcelona: Reial, plaça. http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0