Convent de sant Vicenç Paül (Església sant Sever i sant Carles Borromeu) – Hospital Militar

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Els Paüls arribaren a Barcelona l’any 1704 i començaren la construcció del convent de Sant Vicenç de Paül i l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu, actual parròquia de Sant Pere Nolasc, construït al final del carrer dels Tallers a tocar del Baluard de Tallers. La data de la construcció de l’església és encara avui motiu de debat, amb una cronologia que varia segons els autors: per a uns seria construïda entre el 1710 i el 1716, per d’altres entre el 1710 i el 1746, i per uns darrers entre el 1705 i el 1716. També hi ha “divergències pel que fa a la consideració del seu estil, descrit com a barroc, classicista o neoclàssic, fruit de les contínues reformes que molt probablement es varen anar succeint al llarg del segle XVIII, observant una unió forçada entre els diversos elements condicionats pel gust de l’època que conformen el conjunt”(1).

Del convent no en tenim gaires notícies. Es sap que durant l’ocupació francesa l’any 1808, “davant la necessitat d’habilitar un nou hospital pels soldats ferits i la saturació en la qual es trobaven l’Hospital General de la Santa Creu i els militars de Jonqueres i Sant Pau, l’exèrcit francès passà a ocupar per sorpresa el convent de St. Vicenç de Paül, convertint-lo en hospital militar”(2). Un cop l’exèrcit francès marxà el convent continuà funcionant com a hospital militar, fins que l’any 1816 els sacerdots pogueren retornar al convent. La funció com a hospital militar, però, “es mantingué, a excepció de dos breus períodes (1813-1821 i 1822-1823, en què fou fàbrica de tabac), fins l'any 1942, quan el convent fou transferit a l'Ajuntament de Barcelona. Havent acabat les obres del nou Hospital Militar de la Vall d'Hebron, l'any 1943 l'ajuntament enderrocà les antigues dependències del convent-hospital per tal de construir l'actual Plaça de Castella. En aquesta operació es decidí conservar tan sols l'església”(5). L’enderrocament del convent, degut a que fou considerat un edifici sense cap interès artístic, es realitzà per tal d’eixamplar el carrer i poder construir un jardí públic, alhora que permetia visibilitzar l’església del convent, oculta fins aleshores per un gran mur exterior que “no tenia cap altre adorn que l’aler i les senzilles portes i finestres enreixades que en ell s’obrien”(4). 

Del conjunt del convent només es conservà l’església, l’actual parròquia de Sant Pere Nolasc, que fou reformada entre els anys 1947 i 1948: es va “projectar per a l’església un pòrtic a l’entrada amb les columnes toscanes i els arcs que existien en el claustre del convent (5) destruït i el va coronar amb una balustrada darrera de la qual hi hauria un gran finestral que donaria llum a l’interior; a més de l’acabament de la torre que li faltava”(6). L’església és de nau única, amb dues capelles a cada costat, tribunes al damunt i un creuer, tenia una gran cúpula semiesfèrica al centre.

Degut als nombrosos usos que el convent sofrí al llarg del temps és anomenat de diverses maneres: “Seminari, Casa de la Missió, Institut de la Missió, Convent dels Pares Paüls de la Missió, Convent de Sant Vicenç de Paül, Convent de la Congregació de la Missió, Reial Fàbrica de Cigarrets o Hospital Militar. La seva església també va ser denominada església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu, església conventual de la Missió o capella de l’Hospital Militar”(7).

 


  1. Rovira i Marquès, M. del Mar, 2013, pàg. 65
  2. Rovira i Marquès, M. del Mar, 2013, pàg. 14
  3. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  4. Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 217, traducció del castellà F. Font
  5. El claustre era del segle XVIII de planta quadrada amb una sola galeria
  6. Rovira i Marquès, M. del Mar, 2013, pàg. 26
  7. Rovira i Marquès, M. del Mar, 2013, pàg. 11
     

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 216-218

Rovira i Marquès, M. del Mar, 2013, “L’Església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu de Barcelona(1704-1999): Estat de la qüestió”, Treball Final de Màster. Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art. Línia de Recerca. Curs acadèmic 2012-2013. Universitat de Barcelona

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=MCUxK3NhbnQgcGVyZSBub2xhc2MlNCswODAxOTMl&codi=40336