Convent de sant Agustí Nou

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Els agustinians s’havien instal·lat l’any 1347 al barri de la Ribera, on hi romangueren fins al segle XVIII, quan a causa de la construcció de la Ciutadella el seu convent “patí un seguit de mutilacions que forçà el seu trasllat a un altre indret de la ciutat”(1).

Com a compensació la nova monarquia borbònica va disposar, l’any 1726, que els agustinians construïssin un nou convent en una zona que ells proposessin:  el lloc escollit va ser uns terrenys situats al carrer del Hospital al barri del Raval. La decisió va comportar les protestes tant dels propietaris dels terrenys com de les comunitats religioses i seculars que tenien seu a prop del nou convent. “La nova seu dels agustins es considera la segona obra més ambiciosa del govern borbònic a la Barcelona del divuit, després de la Ciutadella. Amb el patrocini del complex religiós, la nova monarquia va mostrar el seu poder després de sotmetre la ciutat per la força, de mode que el convent es va erigir en un important element de propaganda del nou règim a Barcelona. També es va posar de manifest el poder de l'ordre de Sant Agustí, que va aconseguir que la Corona li adjudiqués un preuat terreny i financés gran part de l'obra”(2).

L’any 1728 es col·locà la primera pedra de l’església; ben “aviat va quedar demostrat que la grandiositat del projecte no anava d'acord amb els recursos econòmics que subministrava la reialesa”(3), i així les obres s’aturaren l’any 1730 i no es van reprendre fins al 1736.

L’any 1748 es presentaren uns nous plànols del convent, amb una planta del conjunt de menors dimensions que la traçada l’any 1728: malgrat tot seguia essent un projecte imponent. Al nou projecte es suprimí un dels tres claustres projectats.

L’any 1750 la comunitat es muda des de l’antic convent al nou emplaçament. L’església l’any 1757 es va donar per acabada malgrat quedés per edificar el pati claustral i el cos superior de la façana, ja que els responsables de l’obra pensaren que els seus successors obtindrien els recursos suficients per completar el conjunt. No fou així i la façana “restà inacabada, de manera que mentre la seva part baixa es presenta ben treballada amb carreus regulars de pedra de Montjuïc, la part superior conserva la seva obra original de maó i pedra irregular”(4).  

Un cop finalitzades les obres de l’església, les obres es concentraren en el convent. Entre els anys 1761 i 1767 es construïren els dos claustres, quadrats de dos nivells. A principis del segle XIX l’obra es deuria donar per acabada.

La construcció del convent va tenir un important impacte al barri del Raval. Aquella operació, per exemple, comportà la creació d’un nou carrer, anomenat carrer de l’Arc de san Agustí, “en un sector urbà les vies del qual eren majoritàriament camins entre horts. Aquest carrer pot considerar-se com un precedent per a l'obertura d'unes altres que s'obririen en el Raval des de finals del segle XVIII i al llarg del XIX, quan aquest sector es va urbanitzar de manera generalitzada”(5).    

Durant l’ocupació napoleònica el convent va allotjar tropes franceses i l’església convertida en paller. L’any 1835 convent i església foren incendiats, i tota l’ornamentació de l’interior (gelosies, imatges, retaules, etc.) es va malmetre. “Després d'aquest episodi, la biblioteca conventual es convertí en teatre (6) i el convent fou venut a la Societat Barcelonesa de Fundició de Ferro i Construcció de Maquinària. Altres dependències del convent foren convertides en dipòsits municipals de malsendreços, mobiliari i objectes que arribaren d'altres convents saquejats. L'any 1855 l'ajuntament expropià l'atri de l'església i n'enderrocà la reixa antiga per obrir la nova "Plaza de la Igualdad", avui Plaça de Sant Agustí“(7). Com a resultat de d’aquest procés “algunes cases veïnes aprofitaren i ocultaren algunes dependències monacals, en tant que altres construccions ocuparen part dels seus terrenys”(8), així quedant intrigat part del claustre als immobles veïns adossats a la façana de l’epístola.

L’any 1936 l’església fou incendiada, i durant la Guerra Civil s’enderrocà l’antiga escola de noies, quedant mutilada l’ala de l’església que dóna al carrer de l’Arc de san Agustí. Avui en dia encara es pot observar en aquella façana lateral “els perfils de les voltes que cobrien l'antiga Capella de la Bona Mort i la galeria de sepultures”(9). Després de la guerra l’interior de l’església fou profundament remodelat.

L’església, de grans dimensions, consta de tres naus, una de central “coberta amb una volta de canó amb llunetes a les que s'obren finestrals”(10), i dues de laterals. “Sobre les naus laterals, hi ha unes àmplies tribunes comunicades, als peus de l'edifici, per mitjà del cor elevat. Aquestes tribunes estan tancades per balustrades de fusta tallada que formaven part, abans de la seva destrucció, d'unes imponents gelosies que cobrien íntegrament els arcs formers. El creuer és coronat amb una cúpula el·líptica sobre petxines adornada amb radis i il·luminada per vuit finestres”(11).
 


  1. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
  2. Sargatal Bataller, M.A.,  2011, traducció del castellà F. Font
  3. Rodríguez Muñoz, LL., 2009, traducció del castellà F. Font
  4. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  5. Sargatal Bataller, M.A.,  2011, traducció del castellà F. Font
  6. Teatre Romea
  7. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  8. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
  9. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  10. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  11. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
     

Bibliografia

Rodríguez Muñoz, LL., 2009, “A la sombra de los jesuïtes promoción artística del clero regular en la Barcelona del setecientos: el ejemplo de la orden de los agustinos calzados”, Congreso Internacional Imagen Apariencia, Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones

Sargatal Bataller, M.A.,  2011, “La construcción del convento de San Agustín (1728-ca.1800): ingenieros, maestros de obra e impacto en el Raval de Barcelona”, Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, Vol. 16,  Universitat de Barcelona http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-401.htm

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=1126&

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=1&consulta=MCUxK1NhbnQgQWd1c3TDrSU0KzA4MDE5MyU=&codi=40462