Convent de sant Agustí Nou

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Els agustinians s’havien instal·lat l’any 1347 al barri de la Ribera, on romangueren fins al segle XVIII, quan a causa de la construcció de la Ciutadella el seu convent “patí un seguit de mutilacions que forçà el seu trasllat a un altre indret de la ciutat”[1].

Com a compensació la nova monarquia borbònica va disposar, l’any 1726, que els agustinians construïssin un nou convent en una zona que ells proposessin:  el lloc escollit va ser uns terrenys situats al carrer de l’Hospital al barri del Raval. La decisió va comportar les protestes tant dels propietaris dels terrenys com de les comunitats religioses i seculars que tenien seu a prop del nou convent. “La nova seu dels agustins es considera la segona obra més ambiciosa del govern borbònic a la Barcelona del divuit, després de la Ciutadella. Amb el patrocini del complex religiós, la nova monarquia va mostrar el seu poder després de sotmetre la ciutat per la força, de mode que el convent es va erigir en un important element de propaganda del nou règim a Barcelona. També es va posar de manifest el poder de l'orde de sant Agustí, que va aconseguir que la Corona li adjudiqués un preuat terreny i financés gran part de l'obra”[2].

L’any 1728 es col·locà la primera pedra de l’església; ben “aviat va quedar demostrat que la grandiositat del projecte no anava d'acord amb els recursos econòmics que subministrava la reialesa”[3], i així les obres s’aturaren l’any 1730 i no es van reprendre fins al 1736.

L’any 1748 es presentaren uns nous plànols del convent, amb una planta del conjunt de menors dimensions que la traçada l’any 1728: malgrat tot continuava essent un projecte imponent. Al nou projecte se suprimí un dels tres claustres projectats.

L’any 1750 la comunitat es muda des de l’antic convent al nou emplaçament. L’església l’any 1757 es va donar per acabada malgrat que quedes per edificar el pati claustral i el cos superior de la façana, ja que els responsables de l’obra pensaren que els seus successors obtindrien els recursos suficients per completar el conjunt. No fou així i la façana “restà inacabada, de manera que mentre la seva part baixa es presenta ben treballada amb carreus regulars de pedra de Montjuïc, la part superior conserva la seva obra original de maó i pedra irregular”[4].   

Un cop finalitzades les obres de l’església, les obres es concentraren en el convent. Entre els anys 1761 i 1767 es construïren els dos claustres, quadrats de dos nivells. A principis del segle XIX l’obra es devia donar per acabada.

La construcció del convent va tenir un important impacte al barri del Raval. Aquella operació, per exemple, comportà la creació d’un nou carrer, anomenat carrer de l’Arc de sant Agustí, “en un sector urbà les vies del qual eren majoritàriament camins entre horts. Aquest carrer pot considerar-se com un precedent per a l'obertura d'unes altres que s'obririen en el Raval des de finals del segle XVIII i al llarg del XIX, quan aquest sector es va urbanitzar de manera generalitzada”[5].    

Durant l’ocupació napoleònica el convent va allotjar tropes franceses i l’església convertida en paller. L’any 1835 convent i església foren incendiats, i tota l’ornamentació de l’interior (gelosies, imatges, retaules, etc.) es va malmetre. “Després d'aquest episodi, la biblioteca conventual es convertí en teatre[6] i el convent fou venut a la Compañía Barcelonesa de fundición, construcción de máquinas y fabricación, coneguda més popularment com La Barcelonesa. Altres dependències del convent foren convertides en dipòsits municipals de mals endreços, mobiliari i objectes que arribaren d'altres convents saquejats. L'any 1855 l'ajuntament expropià l'atri de l'església i n'enderrocà la reixa antiga per obrir la nova "Plaza de la Igualdad", avui plaça de sant Agustí “[7]. Com a resultat d’aquest procés “algunes cases veïnes aprofitaren i ocultaren algunes dependències monacals, en tant que altres construccions ocuparen part dels seus terrenys”[8], així quedant intrigat part del claustre als immobles veïns adossats a la façana de l’epístola.

L’any 1936 l’església fou incendiada, i durant la Guerra Civil s’enderrocà l’antiga escola de noies, quedant mutilada l’ala de l’església que dóna al carrer de l’Arc de sant Agustí. Avui en dia encara es pot observar en aquella façana lateral “els perfils de les voltes que cobrien l'antiga Capella de la Bona Mort i la galeria de sepultures”[9]. Després de la guerra l’interior de l’església fou profundament remodelat.

L’església, de grans dimensions, consta de tres naus, una de central “coberta amb una volta de canó amb llunetes a les quals s'obren finestrals”[10], i dues de laterals. “Sobre les naus laterals, hi ha unes àmplies tribunes comunicades, als peus de l'edifici, per mitjà del cor elevat. Aquestes tribunes estan tancades per balustrades de fusta tallada que formaven part, abans de la seva destrucció, d'unes imponents gelosies que cobrien íntegrament els arcs formers. El creuer és coronat amb una cúpula el·líptica sobre petxines adornada amb radis i il·luminada per vuit finestres”[11].

Bibliografia