Ca l’Erasme

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

El fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passarell, va deixar la direcció de la fàbrica Magarola, situada al carrer dels Tallers i “s’establí per compte propi al carrer del Carme, a base, també, de la concentració de diverses parcel·les del format medieval”(1).

 L’any 1783 adquireix els primers terrenys i dos anys més tard sol·licitava permís per a la construcció de la fàbrica al carrer de la Riera Alta; l’any 1788 s’inicià la construcció de la seva residència, casal de severa façana neoclàssica. Durant els anys següents continuà l’adquisició de parcel·les i enderrocant cases d’origen medieval per anar ampliant la fàbrica.

El conjunt fabril estava delimitat per un costat pel Convent de les Jeònimes i els carrers del Carme i de la Riera Alta. “La fàbrica del carrer de la Riera Alta estava composada per tres plantes, la superior cega per respectar la clausura de les monges caputxines (2), i ostentava a tot el llarg de la façana principal una sèrie variada d’esgrafiats ”(3). La fàbrica estava especialitzada en “l'estampat de teles de lli i de cotó per al mercat americà (indianes), la fàbrica s'expansionà extraordinàriament i el seu propietari es convertí en el principal fabricant de la ciutat”(4).

La fàbrica s’anà ampliant els anys 1784 i 1810 fins assolir un espai fabril que ocupava entre 700 i 1500 persones. Erasme de Gònima també va voler construir una colònia obrera en el mateix espai, i el projecte de construcció de 90 cases fou parcialment dut a terme.

A la mort d’Erasme de Gònima l’any 1821 el seu nét Erasme de Janer i de Gònima el succeí a la direcció de la fàbrica.

Amb l’arribada de la mecanització a la fàbrica i la crisi de la manufactura d’indianes, la fàbrica  va ser llogada a diferents industrials de teixits a mitjan segle XIX.

La fàbrica fou bombardejada durant la Guerra Civil Espanyola; posteriorment fou enderrocada i substituïda per habitatges i l’obertura del carrer d’ Erasme de Janer.

Del conjunt d’edificacions que formaven el conjunt fabril només es conserva la residència principal, “prototip de la residència d'un fabricant que adopta formes de vida properes a l'aristocràcia tradicional”(5). És un habitatge format per dos cossos juxtaposats, formant un cos rectangular, amb façana classicista i sòbria. Actualment es troba compartimentat en diversos apartaments en règim de lloguer.

 


  1. Artigues i Vidal, J., 2011, pàg. 269
  2. Convent de les Jeònimes (Monestir de Sant Maties / Santa Margarida / Les Jerònimes) 
  3. Artigues i Vidal, J., 2011, pàg. 273
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2015
  5. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
     

Bibliografia

Artigues i Vidal, J., 2011, “Les fàbriques d'indianes com a model d'espai fabril”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 17 (La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850), pàg. 253-279

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2015, “Fons privats Fons Familiars: AHCB3-386/5D107, Relació de contingut del Fons 5D107 Família de Janer (Casa Erasme de Gònima)”, Ajuntament de Barcelona http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Familia%20de%20Janer%20(Casa%20Erasme%20de%20Gonima).pdf

Subirana Rebull, R. M..;  Triadó, J.R.,  2008, “Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 28 (1) Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa" (15-19 de desembre de 2008), Universitat de Barcelona, pàg. 503-550

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=340&

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=MCUxK0fDsm5pbWElNCswODAxOTMl&codi=42582