Casa dels Despujol o Palmerola, casa del comte de Fonollar

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

La casa dels Despujol o Palmerola, coneguda a partir del segle XIX com a palau del comte de Fonollar és una edificació construïda a principis del segle XVIII al carrer Portaferrissa, cantonada carrer d’en Bot.

Els Despujols, una de les famílies més antigues de la noblesa catalana,  hi construí una casa, de la qual encara es conserven “alguns elements d'un palau del segle XVIII com ara el vestíbul -cobert amb volta de quatre punts- i l'escala -coberta amb voltes rampants que es recolzen sobre columnes d'ordre toscà”(1).

El 1776 sofrí importants reformes, així com també l’any 1784 quan es convertí en una sumptuosa residència de la mà de Francesc Xavier Despujol de Alemany-Descatllar, I marqués de Palmerola, que van incloure la reforma de la planta noble i la construcció del gran saló de doble altura. “El creixement econòmic català de l'últim quart del segle XVIII, es va traduir en la proliferació de nous habitatges de nobles i burgesos que van tractar de mostrar amb elles el seu poder social i econòmic. La majoria d'aquestes cases grans contenen un gran saló central decorat amb programes iconogràfics que tracten de reafirmar socialment als seus propietaris i en el cas de la noblesa, observem un ús dels seus antecedents familiars com a argument de reafirmació social. Aquest és el cas del Palau Palmerola, en el saló del qual, la família Despujol mostra els principals fets històrics en els quals han participat des d'època medieval, així com la seva fidelitat a la corona”(2).

Per successió la casa passà a mans del seu fill, Francesc de Paula de Despujol i de Vilalba, II marqués de Palmerola. Al morir aquest darrer sense successió la casa passà a mans del germà del seu pare, Ramón Gaietà Despujol i de Vilalba, IIII marqués de Palmerola, i comte de Fonollar per matrimoni.

Aquella casa del segle XVIII avui és pràcticament irreconeixible degut a la reforma de l’any 1857, consistent en la “unificació de la façana i una intervenció en la sala noble”(3). Posteriorment, vers el 1870 Eusebi Güell alquilà una part de la edificació i la remodelà, vivint així, durant un temps al costat del seu cunyat, Claudi López i Bru, II marqués de Comillas, que habitava al palau Moja o palau del marqués de Comillas.

 


  1. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  2. Vallugera Fuster, A., 2015, pàg. 55, traducció del castellà F. Font
  3. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Bibliografia

Rosselló i Nicolau, M. I., 2005, “L'interior a Barcelona en el segle XIX”, Tesis doctorals, Departament de Composició Arquitectònica, Programa de doctorat Teoria i història de l'arquitectura, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Composició Arquitectònica

Subirana Rebull, R. M.; Triadó, J. R.,  2008, “Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 28 , Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa”, pàg. 503-550

Vallugera Fuster, A., 2015, “El linaje Despujol en el programa pictórico del palau Palmerola: Arte, poder y legitimación social en la Barcelona del setecientos”, IMAGO Revista de Emblemática y Cultura Visual, Núm. 7, pàg. 43-57  http://dx.doi.org/10.7203/imago.7.4233

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=13&consulta=MCU0KzA4MDE5MyU4K05lb2NsYXNzaWNpc21lJQ==&codi=38903