La Ciutadella

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

La idea de construir una ciutadella a Barcelona es remunta a mitjan segle XVII en el context de la Guerra dels Segadors. La seva construcció, però, no es durà a terme fins el 1716 en acabar la guerra de Successió Espanyola. “Per “ciutadella” hem d’entendre aquella fortalesa que, unida a les muralles i fortificacions d’una ciutat, també se’n separa, de manera que queda protegida dels atacs externs i alhora dels possibles atacs interns dels habitants de la ciutat on s’ubica. Es tracta d’una fortificació amb una finalitat més tendent al control del territori que no pas a la seva simple defensa i, per aquest motiu, se situava habitualment a ciutats conquerides mitjançant la guerra”(1).

Per a la seva construcció va caldre enderrocar un ampli sector de la ciutat. Es van enderrocar unes mil cases, que suposaven una cinquena part dels habitatges la ciutat, ocupant el 17% de la superfície total de la mateixa. “Es pot afirmar que entre els episodis que en la història de la ciutat transformen l’espai urbà barceloní, la implantació de la Ciutadella borbònica és indiscutiblement un dels més contundents, si no el més contundent”(2).

El projecte fou dissenyat per l’enginyer general Joris Prosper Van Verboom, conegut a la Península amb el nom de Jorge Próspero de Verboom. El resultat fou una fortificació de notables dimensions, d’unes 28, 6 hectàrees. Tenia una planta pentagonal, amb cinc baluards, i enfront d’ella una gran esplanada.

Fou enderrocada l’any 1869 i al seu solar s’hi construí el Parc de la Ciutadella. Actualment només resten drets l'arsenal, el palau del governador (ara, Institut Verdaguer) i la capella (ara, parròquia militar).

En relació al arsenal, construït l’any 1717, “durant el segle XVIII sofrí restauracions i reformes, tot i que mantingué la seva fesomia fins al segle XIX, amb les restauracions fetes amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Fins llavors, les formes apuntaven clarament a certs elements del classicisme setcentista francès”(3); l’any 1869 la Ciutadella fou enderrocada i l’arsenal convertit en caserna; vint anys més tard l’Ajuntament decidí convertir-lo en palau reial i per aquest motiu “a l'alçada del primer pis s'obriren tres balcons a la façana, que es decorà amb esgrafiats. El cos central fou ampliat en alçada, i es van ocultar la cúpula sobre el creuer de les naus axials ortogonals que ordenen l'espai central, A dalt de l'afegit es col·locà l'escut reial que hi havia a l'entrada de la Ciutadella, a la Porta de Socors. Dels quatre patis interiors, un es convertí en escala d'honor de marbre i a l'interior del primer pis es va col·locar diversa ornamentació”(4). La reina, però declinà la cessió de l’edifici i l’Ajuntament pensà aleshores en destinar-lo a Museu Municipal d’Art; calgué aleshores ampliar l’edifici, afegint dos cossos laterals amb “estil historicista sensiblement híbrid respecte de la construcció original del segle XVIII”(5). L’any 1932 l’Ajuntament de Barcelona cedí l’edifici per tal que es convertí en la seu del Parlament de Catalunya.

L’antiga capella de la Ciutadella es trobava al vèrtex sud de la plaça d’Armes. És un temple d’una sola nau, amb absis semicircular, transsepte i cúpula ovalada sobre el creuer.  “El 1888, després de l'Exposició Universal es va modificar l'església enderrocant els pavellons laterals, el mur que tancava l'illa i es van tapiar els espais entre els contraforts ”.
 


  1. Gea, M.; Santanach, L., 2010, pàg. 180
  2. Garcia i Espuche, A.; Guàrdia i Bassols, M., Banks, P., 1993, pàg. 52
  3. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
  4. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
  5. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
  6. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
     

Bibliografia

Garcia i Espuche, A.; Guàrdia i Bassols, M., Banks, P., 1993,  “Estructura urbana”,  A: Història de Barcelona, Vol.5, El desplegament de la ciutat manufacturera (1714-1833), ,Dirigit per Sobrequés i Callicó, J., Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, pàg. 47-107

Garcia Espuche, A. , 2009, “La ciutat del Born: Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII)”,  Editorial: Ajuntament de Barcelona

Gea, M.; Santanach, L., 2010, “Poliorcètica defensiva: la ciutadella de Barcelona, contextualització i característiques bàsiques”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 6, pàg. 178-195

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=579&

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=125&

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=45&consulta=MCU0KzA4MDE5MyU4K05lb2NsYXNzaWNpc21lJQ==&codi=42299

Web Parlament de Catalunya   http://www.parlament.cat/web/parlament/coneixer-parlament/palau/index.html