Casa del March de Reus

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

“Fins a 1775 la subsistència de l'últim tros de muralla de la Rambla, que corria des del carrer d’Escudellers fins a les Drassanes, havia impedit la construcció d'edificis a la dreta de la mateixa; després de l'enderrocament, la casa March seria de les primeres construïdes”(1). La decisió dels March de construir-hi la seva residència no és arbitrària ja que al darrer terç del segle XVIII la Rambla, ja lliure de la muralla, es convertí en un espai on les famílies benestants escollirien per construir les seves cases.

Entre el 1775 i el 1780 el comerciant Salvador Marc feu construir la seva residència. “Aquesta construcció d'aspiracions palauenques exemplifica perfectament el mode de vida de la nova burgesia comercial de la ciutat i el seu desig d'assolir el mateix estatus que l'aristocràcia tradicional”(2). L’any 1791 el seu fill realitzà millores i complementà el moblament i decoració interior amb motiu del casament dels seus fills: “A partir d’aquest moment, el casal dels March es convertí en un dels més bells i apreciats escenaris per a actes socials de l’aristocràcia i de l’alta burgesia de la ciutat”(3).

L’any 1876 l’edifici fou adquirit per l’indià Tomàs Ribalta i Serra, qui reformà l’edifici “transformant l'escala i col·locant el relleu de marbre damunt el portal principal”(4).  Des de l’any 1892 fins el 1933 fou seu del Banc d’Espanya, que adaptà l’edifici a les noves necessitats, variant la façana posterior i cobrint el pati central amb una claraboia. Després de la Guerra Civil Espanyola seria ocupat per la Falange Espanyola. Des de 1981 és la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És un edifici de planta quadrada, amb dues façanes, la principal afrontada a la Rambla i la posterior orientada a l’antic jardí elevat. “L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul i a un pati central quadrangular d'àmplies dimensions en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal o primera”(5). Consta de planta baixa i tres pisos, la seva façana principal està resolta amb gran equilibri i simplicitat. A nivell del primer pis existia el jardí avui desaparegut.


  1. Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 355, traducció del castellà F. Font
  2. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  3. Subirana Rebull, R.M.; Triadó, J.R.,  2008, pàg. 537
  4. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  5. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
     

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 355-356

Subirana Rebull, R.M.; Triadó, J.R.,  2008, “Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 28 , Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa", pàg.  503-550

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40452