Palau Moja o dels Cartellà

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

L’any 1702 Pere de Cartellà i Desbanch, primer marquès de Cartellà, va obtenir permís per obrir portes i finestres a la torre de la Porta Ferrissa (1), una de les portes de la muralla del segle XIII, i construir en el solar que deixava lliure l’enderrocament de les fortificacions adjuntes a la porta. Serà la seva neta, Maria Lluïsa de Copons i Descatllar, muller del marquès de Moja, qui feu construir al solar de la casa i hort dels Cartellà el que avui coneixem com a Palau Moja o dels Cartellà (2).  Per a la seva construcció s’hagueren de realitzar alguns treballs previs com l’enderrocament de la muralla, fer desaparèixer la porta Ferrissa i les dues torres que la flanquejaven, així com “algunes cases que s’havien adquirit per engrandir el solar”(3).  Les obres duraren de 1774 a 1790. “L'obra, molt influïda per models francesos, significà estilísticament un retorn al classicisme”(4); l’any 1856 es construí una lògia “amb grans columnes corínties i decoració de terra cuita separada del palau per un jardí elevat amb tanca a la Rambla”(5).

L’any 1865 l’immoble fou llogat al Fomento de la Producción Nacional. L’any 1870 fou comprat per Antonio López i López, futur primer marquès de Comillas, que s’hi instal·là després de remodelar en part l’edifici l’any 1875, reformant l’escala principal.

Després de la mort del marquès de Comillas, passà a mans de la seva filla casada amb Eusebi Güell. Un hereu d’aquets serà qui realitzarà un conveni amb l’Ajuntament l’any 1930 per tal d’obrir els porxos de la planta baixa de la façana de la Rambla per corregir l’alineació de la vorera i facilitar el pas de vianants. També fou aquesta època quan desaparegué el jardí, actualment ocupat per espais comercials.

Durant la Guerra Civil Española passà a ser la seu del sindicat CNT.  Durant la dictadura albergà oficines de la Duana i de la Companyia Transatlàntica, i seu del Banc Atlàntic.

Un incendi l’any 1971 va precedí el seu abandonament durant uns anys, fins que l’any 1982-84 fou rehabilitat per adaptar-lo a dependències  de la Conselleria de Cultura de la Generalitat: “durant el procés de restauració i la seva adequació als serveis administratius es van obrir noves escales, es van crear nous passadissos i es van perdre espais originaris, com la cuina i una galeria de fusta del XVIII”(6).

És un edifici neoclàssic, que s’allunya de l’ornamentació barroca, “caracteritzat per la sobrietat de línies, el predomini de les rectes, els volums geomètrics i l'absència de decoració, especialment a les façanes, on els elements verticals compensen el volum arquitectònic del palau, d'alçada reduïda i tendència apaïsada. L'element més notable del palau és, sens dubte, el gran saló, de planta quadrada i dos pisos d'alçada, i que fou una innovació total a la Barcelona del XVIII”(7).
 


  1. Per la porta fortament clavetejada situada en el portal construït quan va alçar-se la muralla de la Rambla (1260), i amb una barra de ferro que servia per contrastar mesures longitudinals”, Web Nomenclàtor Barcelona
  2. També conegut com a Palau Comillas o del Marquès de Comillas
  3. Rosselló i Nicolau, M. I., 2005, pàg. 42
  4. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  5. Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
  6. Subirana Rebull, R.M.; Triadó, J.R.,  2008, pàg. 522
  7. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
     

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 351-354

Rosselló i Nicolau, M. I., 2005, “L'interior a Barcelona en el segle XIX”, Tesis doctorals, Departament de Composició Arquitectònica, Programa de doctorat Teoria i història de l'arquitectura, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Composició Arquitectònica

Subirana Rebull, R.M.; Triadó, J.R.,  2008, “Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII”, Pedralbes: Revista d'Història Moderna, Núm. 28 , Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: La Catalunya diversa, pàg.  503-550

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=3040&

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=43&consulta=MCU0KzA4MDE5MyU4K05lb2NsYXNzaWNpc21lJQ==&codi=54

Web Nomenclàtor Barcelona:  Portaferrissa, carrer de la http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0