Casa del baró de Castellet

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

La primera referència documental que consta l’existència de l’edificació és de l’any 1327.

Al segle XVII l’immoble fou venut i es realitzaren unes primeres reformes. “Entre el XVI i el XVIII va anar passant, entre vendes i herències, a mans de diverses famílies de l’aristocràcia i la burgesia catalanes”(1).

Al segle XVIII l’immoble torna ser venut, ara a Miquel Alegre i Roig, Baró de Castell, qui entre el 1756 i el 1793 renovà la construcció: “va fer construir un saló neoclàssic amb elements de marbre i relleus policromats, amb una mescla d'elements clàssics i barrocs que donen a l'estança la sumptuositat del classicisme europeu”(2), i l’estructura gòtica original va ser parcialment transformada, com per exemple la façana.  Fou aleshores quan la casa passà a ser una casa de veïns.

L’any  1963 fou expropiat per formar part del Museu Picasso. Començaren aleshores unes obres que es centraren en el pati: l’objectiu “va consistir a recuperar els elements primitius del segle XVI. D'aquesta època s'havien descobert la llinda d'una finestra coronella, i les restes d'una segona, així com algunes peces d'una galeria superior. En aquesta cara del pati es van reconstruir les restes oposades, afegint les parts que teòricament faltaven. Els carreus del mur també són nous. Per contra, en l'altra cara del pati no s'havia trobat cap element històric singular. No obstant això, es va aixecar un mur de pedra completament nou i es va col·locar una porta del segle XVI, que probablement procedia d'un altre enderrocament”(3).

 És un edifici de planta rectangular construït entre mitgeres, organitzat al voltant de dos patis, un de rectangular, el principal, i un de planta quadrada a la part posterior de l’edificació. A la planta baixa encara es conserven algunes sitges a un nivell de semisoterrani. Al pati principal “es localitza un espai destinat actualment a acollir les guixetes del museu Picasso, avui dia revestit totalment de formigó i que va substituir la gran escala d'accés a la finca i un forjat cassetonat de fusta, tots dos, molt probablement de cronologies barroques”(4). Comparat amb d’altres finques del carrer Montcada aquesta és de dimensions més reduïdes “reduïdes i no disposa d'una escala noble exterior d'accés als pisos superiors”(5). A la planta baixa es troba una gran sala, construïda al segle XVIII allà on existia l’horta de la casa.

Al primer pis trobem la sala neoclàssica, “un del pocs elements que s'ha conservat gairebé intacte en la restauració de la finca, la qual va prioritzar la recuperació dels elements medievals per sobre dels barrocs”(6)

 

 


  1. Web Museu Picasso
  2. Web Museu Picasso
  3. Cócola Gant, A., 2010, pàg. 244, traducció del castellà F. Font
  4. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  5. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
  6. Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Bibliografia

Cócola Gant, A., 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art. http://hdl.handle.net/10803/2027

Web Ajuntament de Barcelona: Museu Picasso http://www.bcn.cat/museupicasso/ca/museu/palau-castellet.html

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=MCUxK0JhcsOzJTQrMDgwMTkzJQ==&codi=40435